La llei i el fum

Portem ja quatre dies de vigència de la llei sobre l'ús i venda del tabac, i resulta que som tan civilitzats com els italians o els irlandesos, que no fumen gens ni mica en els llocs on no és permés de fer-ho. És a dir, la llei es compleix, no hi ha baralles ni situacions insuportables, la gent pot decidir lliurement si vol estar en un ambient amb fum de tabac o no, i l'índex d'amabilitat dels nostres cambrers i cambreres no ha variat gens ni mica.

Un cop més els qui profetitzaven grans desgràcies, ensulsiades econòmiques generalitzades i aldarulls populars, han quedat ben retratats. La política d'oposició salvatge a les mesures legals acordades democràticament ha estat altre cop vençuda pel seny de la gent, que posa per sobre de tot la racionalitat i la convivència.

Esperem que aquesta norma tingui un compliment pacífic en tot el seu desenvolupament - com ha estat fins ara - i que la seva funció pedagògica permeti baixar les altíssimes taxes de tabaquisme que pateix la nostra societat. La salut pública i la de cadascún de nosaltres hi sortiran guanyant.