¡Viva la Pepa!
Fresca encara la seva conversió al constitucionalisme de 1978, sector fonamentalista, fracció immobilista, les alegres hosts del PP prosegueixen la seva immersió constitucional i ara es declaren defensores de la Constitució de Càdis, proclamada el 19 de març de 1812.
Per aquesta raó han aprofitat la festa de Sant Josep, i s'han traslladat a l'admirable ciutat de Càdis, per defensar, en el seu 194è aniversari, la Constitució que consideren amenaçada per l'Estatut de Catalunya que "no sols ataca la Carta Magna de 1978, si no la pròpia idea de sobirania nacional, nascuda el 1812" (traducció, confeso que pròpia, de la notícia donada en un dels papers digitals - quin nom no diré per evitar la publicitat - que no sabem si inspiren o són inspirats per la dreta extrema del PP).
Ben poc es podia imaginar el bon poble liberal - en el bon i autèntic sentit de la paraula - que va sortir a celebrar la primera Constitució d'Espanya al crit de ¡Viva la Pepa!, per raó de la festivitat de la data de la seva proclamació, que li sortirien al cap de gairebé dos segles uns defensors "liberals" de la dreta extrema. Ben segur que els haurien refusat, convençuts de que representaven les idees i els interessos dels qui atacaven aleshores la Constitució de Càdis.
És clar que es tracta d'una fita històrica importantíssima. Que la idea mateixa de constitució acordada pels representants dels ciutadans és quelcom que es materialitza per primer cop, en la nostra història, en aquell heroic esdeveniment. Per això el Govern va aprovar el Reial Decret 95/2006, de 3 de febrer, pel que es crea la Comissió per a la commemoració del II centenari de la Constitució de 1812, a la que es defineix, en el preàmbul, com a "símbol de la llibertat política", no només per a Espanya, si no també per a les repúbliques americanes que van neixer uns anys després.
El que m'atreviria a dir que resulta grotesc és la contraposició d'aquella Constitució amb el desplegament, plenament constitucional, de l'Estat de les Autonomies establert per la Constitució de 1978. Hom no pot deixar de preguntar-se si el que agrada a la dreta extrema dels liberals del PP és la part de la Constitució de Càdis que defineix Espanya com la reunió dels espanyols d'ambdós hemisferis (enyorança imperial), o la que diu que la religió de la nació espanyola és, i serà perpètuament, la católica, apostólica i romana, única veritable, junt amb l'obligació de la Missa de l'Esperit Sant i de Tédeums en el procés electoral (melangia religiosa) o, potser la que estableix el sufragi passiu condicionat a una renda personal proporcionada, procedent de béns propis (record de la bona época de la política reservada als rics).
Per la meva banda, el que m'agrada - i molt -, de la Constitució de Càdis és el que diu sobre l'obligació de la nació de protegir, mitjançant lleis sàvies i justes, la llibertat civil, o sobre l'obligació de tothom, sense cap tipus de distinció, de contribuir en proporció als seus béns, a les despeses de l'Estat. L'evolució d'aquest pensament polític és el que ha portat a la proclamació del dret al desenvolupament de la pròpia personalitat, de l'obligació dels poders públics de remoure els obstacles a la igualtat de les persones i els grups, i a l'establiment de l'Estat social i democràtic de Dret, que trobem a la Constitució de 1978.
Per això estic disposat a cridar tant com calgui, i us demano que ho feu també vosaltres: ¡Viva la Pepa!
Per aquesta raó han aprofitat la festa de Sant Josep, i s'han traslladat a l'admirable ciutat de Càdis, per defensar, en el seu 194è aniversari, la Constitució que consideren amenaçada per l'Estatut de Catalunya que "no sols ataca la Carta Magna de 1978, si no la pròpia idea de sobirania nacional, nascuda el 1812" (traducció, confeso que pròpia, de la notícia donada en un dels papers digitals - quin nom no diré per evitar la publicitat - que no sabem si inspiren o són inspirats per la dreta extrema del PP).
Ben poc es podia imaginar el bon poble liberal - en el bon i autèntic sentit de la paraula - que va sortir a celebrar la primera Constitució d'Espanya al crit de ¡Viva la Pepa!, per raó de la festivitat de la data de la seva proclamació, que li sortirien al cap de gairebé dos segles uns defensors "liberals" de la dreta extrema. Ben segur que els haurien refusat, convençuts de que representaven les idees i els interessos dels qui atacaven aleshores la Constitució de Càdis.
És clar que es tracta d'una fita històrica importantíssima. Que la idea mateixa de constitució acordada pels representants dels ciutadans és quelcom que es materialitza per primer cop, en la nostra història, en aquell heroic esdeveniment. Per això el Govern va aprovar el Reial Decret 95/2006, de 3 de febrer, pel que es crea la Comissió per a la commemoració del II centenari de la Constitució de 1812, a la que es defineix, en el preàmbul, com a "símbol de la llibertat política", no només per a Espanya, si no també per a les repúbliques americanes que van neixer uns anys després.
El que m'atreviria a dir que resulta grotesc és la contraposició d'aquella Constitució amb el desplegament, plenament constitucional, de l'Estat de les Autonomies establert per la Constitució de 1978. Hom no pot deixar de preguntar-se si el que agrada a la dreta extrema dels liberals del PP és la part de la Constitució de Càdis que defineix Espanya com la reunió dels espanyols d'ambdós hemisferis (enyorança imperial), o la que diu que la religió de la nació espanyola és, i serà perpètuament, la católica, apostólica i romana, única veritable, junt amb l'obligació de la Missa de l'Esperit Sant i de Tédeums en el procés electoral (melangia religiosa) o, potser la que estableix el sufragi passiu condicionat a una renda personal proporcionada, procedent de béns propis (record de la bona época de la política reservada als rics).
Per la meva banda, el que m'agrada - i molt -, de la Constitució de Càdis és el que diu sobre l'obligació de la nació de protegir, mitjançant lleis sàvies i justes, la llibertat civil, o sobre l'obligació de tothom, sense cap tipus de distinció, de contribuir en proporció als seus béns, a les despeses de l'Estat. L'evolució d'aquest pensament polític és el que ha portat a la proclamació del dret al desenvolupament de la pròpia personalitat, de l'obligació dels poders públics de remoure els obstacles a la igualtat de les persones i els grups, i a l'establiment de l'Estat social i democràtic de Dret, que trobem a la Constitució de 1978.
Per això estic disposat a cridar tant com calgui, i us demano que ho feu també vosaltres: ¡Viva la Pepa!
Enviado por Jordi Pedret a las 14:55
5 Comentarios:
Anem amb compte de criticar el confessionalisme d'altres constitucions perquè l'actual, la del 1978, consagra l'Església Catòlica i deixe les altres creences i els que no en tenim cap al marge. I això va fer-se gràcies a socialistes catòlics. A més Zapatero ja ha dit que el Concordat no es toca.
Benvolgut Albert,
des d'una posició de laïcisme absolut, no només en matèria religiosa, em permeto destacar alguns petits detalls de la Constitució de 1978.
a) Article 14: "Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaldre cap discriminació per raó de (...) religió, opinió (...)
b) Article 16,1: "Es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats (...)"
c) Article 16,3: "Cap confessió tindrà caràcter estatal. (...)"
A partir d'aquí comencem a discutir, si vols, sobre finançament de l'Esglèsia Catòlica, relacions internacionals i convenis internacionals (entre ells el Concordat), assistència d'autoritats civils a actes religiosos, de religiosos a actes civils, etc, etc. però deixant clar el que diu la Constitució.
Efectivament és tot el que indiques després del teu "A partir d'aquí" que cal discutir perquè aquesta constitució que esmentes va aparéixer al BOE el 28.12.78 i el concordat que tenim és del 3.1.79, la qual cosa indica l'engany que es va fer al poble espanyo i no s'ha esmenat. Aquest engany deixe en paper mullat els articles indicats. Ah! I no cal laïcisme absolut, sinó laïcitat absoluta com demanen els de la Lliga per la Laïcitat, que han editat un opuscle que vol contribuir a mantenir una cadena d'unió entre tots els ciutadans i ciutadanes que aspiren exercir amb plenitud tots els seus drets, sense restriccions mentals, sense reserves, sense barreres de cap tipus. Podem arribar a trobar-nos en aquest horitzo comú de laïcitat com a substrat i garantia, precisament, de la plenitud en l'exercici de tots els drets ciutadans.
Sí senyor, el govern d'UCD va negociar el Concordat abans de la Constitució, per això és pre-constitucional, encara que es publiqués després, segurament per tal de fer veure que era post-constitucional. Cal reconèixer que el Sr. Suárez era un hàbil polític.
Des del, en el meu cas, laïcisme absolut, fins i tot davant la Lliga per la Laïcitat, és a dir des de l'activisme per a aconseguir una societat realment laica, de pensadors lliures front a qualsevol imposició intel.lectual, política, o religiosa, ben segur que ens podem trobar i, possiblement, coincidir en la promoció de determinades solucions polítiques.
D'acord amb tot. Ara només ens queda a veure què es fa amb aquest concordat-trágala.
Publicar un comentario
<< Home