7.9.06

Ara fa trenta anys

Aquest estiu ha fet 30 anys d'aquell 22 de juny de 1976 en què els ciutadans i ciutadanes de Catalunya vam omplir de gom a gom del Palau Blaugrana, de Barcelona.
Hi vam anar cridats pels socialistes de les diverses organitzacions polítiques que en aquell moment es reclamaven del socialisme. En un dia feiner vam deixar-ho tot per acudir al primer míting que es feia a Espanya des del 1939.
Hi vam anar els qui militàvem en alguna de les organitzacions convocants, en el meu cas Convergència Socialista de Catalunya, però hi van ser nombrosos també - molts més que els militants, que tampoc érem tants - els que sense pertànyer a cap organització estaven a favor de la llibertat i del socialisme. Avui en podeu llegir una visió dels qui, per raons cronològiques, no hi van poder ser, però estan a favor de la llibertat i del socialisme, a Temps de Canvi.
Allí vam ser solidaris amb tota l'esquerra, "Partits sense exclusions" cridà en Joan Reventós en referència als comunistes. Allí vam "suar socialisme" com va dir en Colomines, del Partit Popular de Catalunya, i us ben asseguro que el suar no era pas cap metàfora. Allí vam expressar ben alt el nostre compromís amb el país i amb el socialisme. Allí vam afermar la nostra irreductible voluntat de treballar per la llibertat i pel socialisme.
Allí va arrencar el llarg i participatiu procés del Congrés Constituent d'un Partit que vam definir com "sense més autoritat que el lliure convenciment". Allí es forjà el que seria el Partit Socialista de Catalunya, al que es va afegir el sobrenom de "(Congrés)", per a distingir-lo del que tenia el sobrenom de "(Reagrupament)" format pels seguidors de Josep Pallach.
Allí va començar una història de treball per la unitat socialista a Catalunya que va culminar el 1978 amb la creació de l'actual Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), resultat de la unificació del PSC-C, el PSC-R i la Federació Catalana del PSOE.
Dijous 14 de setembre, a les 7 del vespre, ho commemorem els del Partit dels Socialistes de Catalunya, juntament amb la Fundació Rafael Campalans, amb la intervenció de gent que va parlar al Míting de la Llibertat, a la seu del PSC, Nicaragua 75, a Barcelona.