Aprendre a Madrid

He començat la setmana amb un dinar a la Casa de América, organitzat per la Fundación Carolina, amb diputats i diputades i senadors i senadores indígenes dels parlaments de Perú, Ecuador, Colòmbia i Bolívia. Els tornaré a trobar en una reunió amb representants de la Comissió de Cooperació Internacional del Congrés dels Diputats, a la que pertanyo. Déu n'hi do el nivell de preparació social i política d'aquestes persones, i el nivell de consciència que demostren. N'he après coses d'ells, és clar que sí.

A la tarda, després de la reunió del Comité Permanent del Grup Parlamentari Socialista, m'he apropat a Blanquerna (just davant el Círculo de Bellas Artes, on cada dia passen dotzenes de coses), la seu de la Delegació de la Generalitat a Madrid, que organitza gairebé una activitat cada dia, i hi he assistit a la presentació de la memòria de la Càtedra extraordinària de la Memòria Històrica del segle XX, de la Universidad Complutense de Madrid, en conveni amb la "Asociación Memoria Social Democrática (AMESDE)", amb el director de la càtedra, l'historiador Julio Aróstegui, el rector de la UCM, Carlos Berzosa, i el president d'AMESDE, Miguel Núñez. Impossible resumir el que he après en aquest acte.

Tinc encara pendents, per què també s'ha de ser al Congrés, algunes visites a exposicions imprescindibles que es poden veure aquests dies a Madrid.

A la nova seu de l'Instituto Cervantes, a l'anomenat edifici de les cariàtides, a Alcalà cantonada Barquillo, hi ha l'exposició sobre reporters de guerra a Espanya 1936-1939, de la que me n'han parlat d'allò més bé.

Als antics quarters del Conde Duque, la Fundación Pablo Iglesias manté encara oberta una exposició sobre la figura de Juan Negrín, qui fou President del Govern de la República, que posa en relleu també el seu aspecte de científic, ben desconegut per la majoria de nosaltres.

Sobre oportunitats perdudes per a la ciència va l'exposició organitzada per la Universidad Complutense de Madrid amb el títol "Destrucción de la Ciencia en España. La depuración de la Universidad de Madrid en la dictadura franquista" que es va inaugurar ahir, i que mostra, entre d'altres coses, els expedients de depuració dels professors universitaris. Els depurats varen arribar a ser la meitat de la plantilla de la Universitat, incloent-hi molts de disciplines científiques, amb especial fixació en els que havien estudiat a l'estranger gràcies a les ajudes de la "sospitosa" Junta de Ampliación de Estudios.

Demà, dijous, la Fundación Ramón Rubial- Españoles en el Mundo, de quin Patronat sóc vocal, inaugura una exposició sobre Ramón Rubial al magnífic i desconegut Palacio Fernán Núñez.

També demà s'inaugura Estampa 2006, fira d'art en la que té stand, extraordinari, us ho asseguro, la Fundación ArtSur, de la que sóc Vicepresident.

A Madrid hi ha un pilot de coses per a aprendre, i d'oportunitats per a fer-ho. N'és una mostra la quantitat d'invitacions a actes culturals que rebem els diputats, sense que tinguem cap possibilitat material d'atendre-les totes.

En resum, com es deia fa temps, a Madrid, a les set de la tarda, o conferencies o et conferencien.