L'Estat hi està obligat

Ho diu la llei, ho diu la raó, ho diu la humanitat.

L'Estat ha de vetllar per la vida de les persones que estan sota la seva especial protecció, com és el cas dels presos.

Això serveix per a tots els presos, siguin quins siguin els delictes per els que han estat condemnats, o dels que estiguin acusats.

L'Estat ha de posar, precisament perquè n'és responsable, tots els mitjans per a evitar els atacs a la seva salut i, evidentment, la seva mort, encara que sigui per suïcidi. O és que no considerem tots que va ser quelcom dolent el suïcidi simultani dels membres de la Rot Armee Fraktion, els seguidors de Baader-Meinhof, a les presons alemanyes?

Sigui quina sigui la pena que s'està complint, existeixen normes sobre la seva graduació, que l'Estat ha d'usar per a complir els deures que l'ordenament jurídic li imposa. Quan s'està complint una pena de tres anys per dos delictes d'amenaces, és possible legalment passar al segon grau quan ja s'ha complert més de la meitat.

Cosa completament diferent és el judici que ens mereixi que el manteniment del Codi Penal franquista encara en el moment dels assassinats comesos, tingués com a conseqüència que 25 assassinats quedessin saldats amb 18 anys de presó, la condemna anterior que va complir Iñaki de Juana Chaos, que serà per sempre un assassí, encara que hagi extingit la responsabilitat penal per aquests delictes.

Per això l'Estat, a través els seus organismes competents, ha pres la decisió justa i adequada: el compliment de la resta de pena en condicions de segon grau, que permetin mantenir la vida del qui no va tenir cap escrúpol en llevar-ne 25, i que no se n'ha penedit.

Per això l'Estat també va fer bé en temps dels Governs del PP quan va fer exactament el mateix, però un pas més enllà perquè els va deixar en llibertat, en el cas de 10 presos d'ETA, excarcerats per raons humanitàries molt abans de complir la condemna imposada pels tribunals.

Tota la repugnància que es pugui sentir contra el delinqüent no pot fer oblidar els deures del Govern, ni s'ha de convertir en odi, que només serveix per a crear més odi.

El respecte per la vida és la diferència entre els assassins i els que apliquen correctament la llei, fins i tot per a salvar la vida d'un assassí.