13.4.07

Milicians republicans


Van sortir al carrer immediatament, amb tota generositat, es van organitzar per afinitats i per pertinença a partits o sindicats, i se'n van anar tot seguit al front, a defensar la República, i la revolució popular que va ser la resposta a la sublevació armada de militars, feixistes, carlins i reaccionaris diversos contra el Govern legítim.

Defensaven l'esperit i els fets de la República del 14 d'abril de 1931, i molts, masses, ho van pagar amb la vida.

L'Ajuntament de Barcelona els va voler recordar i per això l'any 1937 va donar el nom de "Plaça del Milicià Desconegut" a la que el 1939, i encara dura, va recuperar el nom de Plaça de Sant Josep Oriol. Encara s'hi pot veure el nom en homenatge als milicians, pintat amb quitrà a una paret de l'absis de Santa Maria del Pi. L'actual Ajuntament va instal.lar també una placa metàl.lica en la que s'explica l'antiga denominació republicana.

Demà, 14 d'abril, a 2/4 de 7 del vespre, assistiré a l'acte d'homenatge als milicians republicans i de commemoració de la proclamació de la II República, que ja per desè any hi convoca la Federació de Barcelona de la Joventut Socialista de Catalunya.

Tots els qui penseu que aquests lluitadors per la llibertat mereixen un record hi sereu benvinguts.

Etiquetas: ,

2 Comentarios:

Blogger Marc Arza dijo...

Més de setanta anys despres, toca reconèixer que la II República era com la de Weimar, una República sense republicans.

Comparteixo amb tú l'admiració pels milicians que van llençar-se al front i van aturar el cop d'estat en el primer moment. Però no m'enganyo, pocs lluitaven per la democràcia tal i com l'entenem avui. Sense oblidar que el seu encaparrament per evitar que un exercit regular prengués el relleu, i els disturbis a la rereguarda van acabar provocant que la República perdés la guerra.

Milicians? M'estan bé com a mite, però més ens valdria no prendre'ls com a referent.

Salut,
Marc
www.catalunyafastforward.blogspot.com

14/4/07 14:04  
Blogger Jordi Pedret dijo...

Benvolgut Marc,
Els disturbis organitzats pels stalinistes del PSUC en la seva desaforada persecució de totes les esquerres revolucionàries, les represàlies contra els marxistes revolucionaris, el segrest i assassinat del Secretari General del POUM, Andreu Nin, i la submissió total de l'Exèrcit Popular a les directrius del PSUC stalinitzat, ben segur que van provocar que es perdés la revolució i la guerra.
Els milicians van donar el pas al front quan ningú altre o feia, i van assegurar les possibilitats d'una organització a la reraguarda.
Molts d'ells varen ser pagats amb la repressió del maig de 1937.
Salut!
Jordi Pedret

14/4/07 17:10  

Publicar un comentario

<< Home