30.5.07

Deliris polonesos


Els reaccionaris bessons Kaczynski han portat Polònia a una situació, que si no fos dramàtica per la seva repercussió en el respecte dels Drets Humans, faria simplement riure.

Desprès de l'anomenada Llei de Lustració, clarament inquisitorial respecte al passat de la ciutadania polonesa i de la baixa venjança contra els solidaris membres de les Brigades Internacionals, ha tocat el torn als Teletubbies.

Confesso d'entrada que els Teletubbies, que he vist en alguna escadussera ocasió, m'avorreixen sobiranament. No en sóc cap tipus de fan, però d'això a acusar en Tinky-Winky de dissolució de les tradicions cristianes poloneses, i de perversió del jovent polonès hi va un bon tros.

Si a això hi sumem que la dissolució i la perversió es vinculen a una suposada homosexualitat d'un ninotet, afegim el ridícul a la perversió del pensament, i l'escarni a la persecució.

Els valors comuns europeus no són aquests de cap de les maneres, són els de la llibertat, els drets humans, la democràcia i la convivència, el respecte al lliure desenvolupament de la personalitat i de les opcions sexuals i altres opcions personals.

Potser que la Unió Europea n'hauria de dir alguna cosa.

Etiquetas: , , ,

29.5.07

Hebrón


Hebrón fue ocupada, como el resto de Cisjordania, Gaza y Jerusalén, hace ahora 40 años.
Se trata de una ciudad con larguísima historia, y de importancia simbólica para las tres religiones monoteístas conocidas como las "religiones del libro", dada la situación en la misma de las denominadas "Tumbas de los patriarcas".
La ocupación israelí de Hebrón ha tenido siempre determinadas características específicas, al implantarse no sólo asentamientos para colonos en barrios periféricos y nuevos, como se acostumbra, sino también en el centro histórico de Hebrón, amplio y de gran valor histórico, simbólico, arquitectónico y cultural.
En efecto, la intención clara del ocupante ha sido la de sustituir la población palestina por población israelí en el espacio donde se encuentra el núcleo de arquitectura civil histórica árabe más extenso de la región, con lo que ello comporta de intento de destrucción también de las raíces culturales del pueblo palestino.
La ocupación de las partes altas de los edificios del centro histórico por colonos israelíes notoriamente hostiles a la población autóctona ha generado conflictos sin fin en un espacio de alto valor simbólico. La agresividad de los colonos ha llevado a la necesidad de aislar las calles mediante redes a las que se arrojan todo tipo de objetos y desperdicios, en claro intento de amedrentar a los vecinos que ocupan sus viviendas ancestrales.
En este contexto, la Cooperación Española ha estado llevando a efecto varios importantes proyectos de rehabilitación arquitectónica, en colaboración con el Comité para la Rehabilitación de Hebrón, formado bajo los auspicios de la Autoridad Nacional Palestina.
El objetivo de esos proyectos no se limita a la salvación de un patrimonio cultural de enorme importancia, sino que pretende que las condiciones de vida de los palestinos en sus propias casas sean las adecuadas para que la población no se vea forzada a la emigración, dejando vacío y aculturado el centro de la ciudad.
A nadie se le escapa la importancia política de actuar para poner las condiciones para que los palestinos puedan permanecer en sus domicilios históricos, algunos de los cuales se remontan a finales del siglo XII.
Mañana, en la Comisión de Cooperación Internacional del Congreso de los Diputados, defenderé una proposición del Grupo Parlamentario Socialista para que el Gobierno siga apoyando la cooperación en Hebrón.
Por una de aquellas casualidades que produce el calendario parlamentario, al mismo tiempo se tratará en la Comisión de Asuntos Exteriores una proposición del PP para que España corte la cooperación con la Autoridad Nacional Palestina.
Ahí se demuestra la distinta visión que algunos tienen sobre los esfuerzos para conseguir una paz justa y diga en la región.

Etiquetas: , ,

28.5.07

Triomf i reflexió


Jordi Hereu, alcalde de Barcelona; Anna Pagans, alcaldessa de Girona; Àngel Ros, alcalde de Lleida; i Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona.

Són quatre noms que resumeixen i simbolitzen el triomf de les candidatures del PSC diumenge passat. Cal afegir-hi les alcaldies de 23 de les 25 ciutats de Catalunya amb més de 50.000 habitants; les possibilitats obertes respecte a les presidències de les Diputacions Provincials i dels Consells Comarcals; el canvi al Conselh Generau d'Aran; la consolidació de la penetració territorial del PSC, amb les votacions assolides a moltíssimes poblacions; i el primer lloc clar en el nombre absolut de vots obtinguts.

El triomf socialista és absolutament indiscutible, s'hi posin com s'hi posin els qui pretenen que són ells qui han guanyat les eleccions.

Una reflexió, però, s'imposa, i no pot quedar en una pura expressió verbal de nit electoral.

Cal pensar sobre les raons per les que tots els partits hem perdut recolzament en nombre absolut de vots. Cal escatir les causes d'una abstenció molt, massa, alta. Cal retrobar el contacte amb els ciutadans, i convèncer-los de que la política els interessa perquè el seu futur personal i col.lectiu en depèn. Cal treballar per reforçar la legitimitat democràtica de la política, que es basa en la participació de les persones.

Cap triomf, per esclatant que sigui, com ho ha estat el de diumenge per al PSC, pot fer-nos oblidar aquesta necessitat de reflexió, i d'actuar en conseqüència.
(article publicat a e-noticies)

Etiquetas: , ,

Hereu, nou alcalde


PSC, 14 regidors; IC, 4 regidors; ERC, 4 regidors, és a dir majoria d'esquerres per al govern de l'ajuntament de Barcelona.

Jordi Hereu, nou alcalde, per a aplicar les noves idees per a Barcelona.

Caldrà, tot seguit, pensar seriosament sobre l'abstenció, i mirar de convèncer a la gent de que la política, i el seu vot, és decisiva per al seu futur, per a la seva vida personal i col.lectiva.

Etiquetas: , ,

26.5.07

Motiu de reflexió


Pensa-hi, i vota en conseqüència.

Etiquetas: , , ,

25.5.07

Vota socialista, vota Hereu !


Vota, perquè el vot ha costat molt d'obtenir, molta gent hi ha deixat la pell.

Vota, perquè l'ofici de ciutadà es perd si no es practica. Tot seguit ve qui te'l vol prendre i tornar-te súbdit.

Vota, perquè només així tu pots decidir el teu futur i el futur col.lectiu.

Vota, perquè si no ho fas, altres faran les polítiques que vulguin, ben segur que contra tu.

En qualsevol cas, vota. Vota sempre, no renunciïs a res.

Si ets d'esquerres, si consideres que paga la pena lluitar per una societat millor. Si creus que la justícia social és quelcom que es pot aconseguir. Si estàs per la llibertat, la igualtat i la solidaritat, vota socialista.

Vota socialista, arreu. A Barcelona, vota socialista, vota Jordi Hereu.

Etiquetas: , ,

24.5.07

La Mar Bella vessava



El Pavelló de la Mar Bella vessava avui de gent que havia anat a escoltar a José Luís Rodríguez Zapatero, a José Montilla i a Jordi Hereu.

El Pavelló era curull de milers i milers de socialistes, que expressaven el seu entusiasme i la seva voluntat de treballar per a aconseguir uns governs municipals que fossin els governs de la gent, és a dir, governs socialistes.

No us en faré la crònica, que podreu trobar als diaris, a les ràdios, a internet i a alguna televisió.

Només vull destacar una única frase de Jordi Hereu: "Els socialistes volem resoldre els problemes dels municipis, els de CiU volen resoldre els seus problemes usant els municipis."

Etiquetas: , ,

El nou és el socialista



El projecte més nou és el socialista.

La idea política més nova és el socialisme.

L'únic candidat nou és el socialista, en Jordi Hereu.

En front de les idees i les persones desgastades per la repetició constant, en front de la vella idea de divisió social, en front de l'excitació de la por a tot el que és nou, en front del tancament, en front de tot el que representen les dretes, es diguin com es diguin, s'alça el projecte socialista.

Aquest projecte, el més nou de tots, és representat en aquestes eleccions pel candidat més nou.

Cal votar per les noves propostes, les noves idees, el nou candidat. Cal votar Jordi Hereu.

Etiquetas: , ,

22.5.07

El gran razonador


Hoy ha sido un gran día. Se nos ha concedido llegar a las más altas cimas del conocimiento humano, sobre todo en lo referente a las ciencias políticas.

El gran razonador, el único, el alejado de toda demagogia así como de toda casta de sofismas, nos ha revelado una verdad que hasta el momento permanecía oculta para el conjunto de la población.

Hoy sabemos, gracias a él, que "cualquier voto que no vaya al PP, es un voto para que ETA esté en las instituciones."

José Maria Aznar, el empleado de Rupert Murdoch, ha tenido la generosidad de compartir su conocimiento con la humanidad, que seguramente no lo merece.

Creo que sobra cualquier comentario. Ciertamente el PP no encuentra su sitio.

Etiquetas: , ,

21.5.07

Trias i Fernández



Varem veure fa poc com el Sr. Duran i Lleida va dir que calia endurir les condicions per al reagrupament familiar del immigrats, dels legals naturalment, perquè els qui estan en situació irregular no tenen aquest dret. El Sr. Trias i Vidal de Llobatera, altre cop candidat a l'alcaldia de Barcelona, va consentir amb el seu silenci les manifestacions del democristià en contra de certes famílies.

Ara hem vist com el Sr. Fernández Díaz, també repetidor candidat a la mateixa alcaldia, ha manifestat que cal endurir les condicions per a que les famílies immigrades tinguin més difícil l'accés a l'habitatge social. Veiem que aquí es tracta també de distingir entre famílies, casualment també en relació al fet migratori.

Sembla que les dretes del país, totes elles, no s'estan de res. No s'estan d'utilitzar l'immigració amb finalitats electorals. No s'estan de provocar sentiments de separació i d'enfrontament social. No s'estan de jugar amb foc. Tot val si es poden esgarrapar alguns vots. Tant li fa si pel camí es trenca la cohesió social, tant li fa si es fomenta el racisme i la xenofòbia. Tant li fa si s'exploten descaradament les pors davant tot allò que és nou.

Amb aquesta comuna percepció de la política, amb aquest ús dels sentiments i de les pors, les dretes podrien ben bé anar de coll oficialment, tal com hi van en la realitat. A més, s'estalviarien diners.

(article publicat a e-noticies)

Etiquetas: , , ,

20.5.07

Una cita /XXIX


Nothing is unchangeble but the inherent and unalienable rigths of man.

Thomas JEFFERSON (1743 - 1826)

(Res no és immutable, fora dels inherents i inalienables drets de l'home)

(Nada es inmutable, excepto los inherentes e inalienables derechos del hombre)

Etiquetas: ,

19.5.07

Tambores de guerra en Gaza


Sigue la presión sobre la población civil. Con o sin treguas, con o sin conversaciones, la miseria impera, la lucha por la supervivencia se va convirtiendo en la única ley, y la consecuencia es la violencia social, la conversión de una sociedad civilizada en una amalgama de anarquía y violencia.

Los elementos de convivencia organizada se diluyen ante la imposibilidad de actuar los poderes públicos, privados totalmente de medios para ello.

La desesperación ante la absoluta falta de perspectivas de futuro lo quema y consume todo. La violencia se impone, como consecuencia de las condiciones impuestas desde fuera.

Los ataques israelíes pueden ser, desgraciadamente, premonitorios. Este verano, que está a punto de iniciarse, puede ver una guerra contra Gaza. Hay sectores importantes del Tsahal interesados en ello, como medio de hacer olvidar la desastrosa - en todos los sentidos y para todos - guerra contra el Líbano.

Si esto sucediera, sabemos ya quienes serán las víctimas. La población civil es siempre la que pone la mayoría de los muertos, y la población civil palestina más que ninguna otra.

Los tambores de guerra suenan cercando la desgraciada franja de Gaza. Los tambores de guerra anuncian la destrucción, la muerte, el dolor, el luto e, inevitablemente, los deseos de venganza.

Quizá, sólo quizá, aún tengamos tiempo de evitarlo.

Etiquetas: , ,

18.5.07

Convivència a St. Pau del Camp


Just al migdia d'avui, sota un sol que oscil.lava entre la justícia i la convivència, en Jordi Hereu ha explicat les propostes del programa socialista per a l'Ajuntament de Barcelona, als Jardins dels Horts de Sant Pau del Camp.

Era, ben segur, un dels indrets més adequats, donades les actuacions que allí s'han fet en pro de la convivència: els jardins mateixos, la dignificació del carrer de les Tàpies, d'infame memòria, l'enllumenament de l'espai públic, la creació dels horts urbans a disposició dels jubilats, el lloc de reunió del barri, però sobre tot la feina personal de trobades i acords amb les entitats, la definició participada dels usos de l'espai, i el treball dels educadors de carrer.

Els socialistes proposem el treball per la convivència i la seguretat basat en la prevenció, l'acord, la participació i la mediació, reservant la sanció com l'últim recurs de l'autoritat democràtica. Creiem que cal l'implicació dels veïns i veïnes, que la mediació ha de tenir un paper important, que la comprensió entre diferents cultures és necessària, però tenim també ben clar, que cal posar de manifest que els ciutadans han decidit que hi hagi una autoritat cívica que s'ha de respectar, i que s'ha de fer respectar. Per això volem també augmentar els efectius de la Guàrdia Urbana, i crearem la figura de l'instructor de districte, que a més de totes les feines preventives i mediadores, podrà sancionar des de la proximitat, per delegació expressa i directa de l'Alcalde.

Etiquetas: , ,

17.5.07

CiU no n'encerta ni una


Ahir al matí, al Congrés dels Diputats, CiU va intentar ajudar a Xavier Trias i Vidal de Llobatera en la seva reiterada i reiterativa campanya per l'alcaldia de Barcelona.
Aquest cop ho va fer presentant una moció sobre la Carta de Barcelona, tema ja més que discutit, i llei ja vigent, sobre el que hi ha un acord bàsic i sòlid entre els membres del govern municipal de Barcelona, que són alhora, socis en el govern de la Generalitat.
Potser - qui ho pot saber ? - el que mirava de fer CiU era provocar algun conflicte, alguna desavinença entre els tres partits que han demostrat la solidesa dels seus acords a Barcelona. No ho va aconseguir de cap de les maneres. Va perdre estrepitosament la seva moció, que només va aconseguir arreplegar els vots del PNB, que sistemàticament vota amb CiU, i dels diputats del Grup Mixt pertanyents al BNG. Com podeu veure, dos partits amb una gran implicació i compromís amb la política municipal barcelonina.
Amb ajudes d'aquesta mena, no ens pot estranyar la cara que posa el candidat Trias, davant la presència d'en Duran.
A la tarda, en Duran, tot aprofitant que feia una pregunta al President del Govern en la sessió de control, va fer ostentació de la seva "equidistància", tot fent retret als socialistes i als anomenats populars de les seves diferències sobre la qüestió de l'acabament del terrorisme etarra.
Absolutament equidistant va ser la reacció de tot l'hemicle, fora dels diputats de Convergència i també dels d'Unió. Tota la resta de diputats van fer avinent de forma clara la seva mateixa distància respecte a un discurs, el d'en Duran, que pretén treure profit de la crispació i del problema terrorista, situant-se per sobre del bé i del mal.
Certament, CiU no n'encerta ni una. Els nervis que els dominen davant les negres perspectives electorals tenen aquests efectes d'ofuscació del judici polític. Sembla que no s'hi pot fer res.

Etiquetas: ,

16.5.07

Gaza, una vez más


Una vez más, muerte en Gaza. Una vez más, enfrentamientos entre palestinos en Gaza. La situación se está convirtiendo en simplemente insoportable, no es sólo cuestión de enfrentamientos por motivos políticos, se trata de que las condiciones de vida son tales que los grupos familiares se han armado y se practica la lucha por la supervivencia.

Esto no está en la naturaleza de los palestinos, como algunos pretenden. Se trata de una situación voluntariamente creada por la potencia que sigue siendo legalmente ocupante aunque haya dicho que se retira, pero que mantiene el control efectivo del territorio, de sus fronteras por tierra, mar y aire, y de los movimientos de personas y mercancías. Esta supremacía la ejerce en forma que incita la degeneración anárquica de la convivencia en Gaza, privando al Gobierno de la Autoridad Nacional Palestina de cualquier medio efectivo de control de la situación, e impidiéndole actuar al mantener el embargo sobre los impuestos palestinos que Israel recauda y retiene.

La reciente dimisión del independiente Ministro del Interior palestino pone sobre la mesa la urgencia de una solución a la situación, si no es que se pretende que la vida en Gaza descienda aún más peldaños desde todos los puntos de vista.

La voz de alarma viene desde ambas partes de las fronteras. Lo advirtió el Ministro de Información de la ANP, Mustafá Bourghati, en su reciente visita al Intergrupo Parlamentario por Palestina. Lo advirtió también en Madrid, en visita aún más reciente al Intergrupo, el Director del Alternative Information Center, el israelí Sergio Yahni.

Si se continúa el aislamiento del Gobierno de Unidad palestino, si se le bloquean los fondos que legítimamente le pertenecen, si continúa el embargo de la ayuda económica europea, si se siguen introduciendo armas y más armas en Gaza, si se impide toda actividad económica, si se sigue provocando la escasez alimentaria, la situación en Gaza puede explotar con unas consecuencias completamente incontrolables.

Es urgente, realmente urgente, para la población palestina, pero también para la seguridad de todos, evitar un mayor deterioro, evitar el estallido que puede llevarse por delante la seguridad de todos, y desde luego, las esperanzas de paz.

Hay que permitir que el Gobierno palestino gobierne, dándole las condiciones materiales para ello.

Pronto, muy pronto, será demasiado tarde.
(artículo publicado en laRepublica.es)

Etiquetas: ,

15.5.07

Quines famílies ?


En Xavier Trias i Vidal de Llobatera, perpetu aspirant a l'alcaldia de Barcelona, recentment convertit a la fe socialdemòcrata segons confessió pròpia, demanava l'altre dia en un acte a la plaça Eivissa, amb escadussera presència pública, l'ajut de les famílies per arribar a la Casa Gran, tot prometent ajudar-les ell.

Es veu, però, que es tracta d'ajudar a certes famílies i a d'altres no.

Això queda força clar quan el cap de files d'Unió, Duran LLeida, s'expressa també en públic en un acte a Olivella, i assegura que cal endurir les condicions de reagrupament familiar dels immigrats. Es veu que consideren que aquestes famílies no cal ajudar-les, sinó que cal, més be, impedir que estiguin juntes. Es veu que obliden tots els beneficis del reagrupament familiar no només per a les famílies reagrupades sinó també per a la societat d'acollida.

Es tracta, per tant, d'anar a favor d'unes famílies i en contra d'unes altres.

Em temo que el nerviosisme de la gent de Convergència i de la gent d'Unió és immune als vàliums, i que l'excitació que els produeix la premonició de la seva derrota electoral els fa parlar sense pensar.

Vaja, espero i confio en que l'explicació sigui que no dominen els nervis i no saben el que diuen.

Altra cosa seria sumar-se a les posicions del PP i el seu xenòfob DVD badaloní.

(article publicat a e-noticies)

Etiquetas: , ,

14.5.07

25.000


Segons els sistemes de mesura d'aquesta bitàcola, he rebut des del 6 de gener de 2006 la xifra de 25.000 visitants, que suposen 52.213 lectures de pàgina.
Ara que alguns pretenen matar el maig del 68, jo - que en sóc en part fill - he aconseguit parlar amb 25.000 persones que voluntàriament ho han volgut, tot canviant el megàfon pel blog, i amb l'avantatge afegit de que cadascun d'ells pot, si ho vol, parlar-me i que, per tant, podem establir una conversa.
D'altra banda jo he pogut sentir (llegir) a un pilot de persones que em parlaven de coses que m'interessaven i que eren físicament ben lluny, i he pogut conversar amb elles.
Podran, qui ho dubta, proclamar mil vegades la mort del mes de maig, però no podran impedir - ja no - que les persones ens parlem, discutim, ens posem d'acord o no, que ens comuniquem, en definitiva, en un sistema molt més 68 que el propi 68, perquè aquí el megàfon el tenim tots.
Gràcies als 25.000, dels qui he après tantes coses, incloses les beceroles d'aquesta conversa permanent que és la blogesfera.

Etiquetas: ,

11.5.07

Escòcia


"Seminari sobre les conseqüències legals, constitucionals i internacionals, d'un referèndum sobre la independència d'Escòcia" , és el títol - prou llarg, a fe - de la jornada acadèmica a la que m'han convidat a assistir la gent de la Facultat de Dret de la Universitat d'Aberdeen. Hi participaré en una taula rodona amb el diputat del PNB Aitor Esteban.
Podeu comprendre que el moment post, i pre, electoral d'Escòcia converteix el tema del debat en més apassionant encara.
Tot això és per dir que aquestes ocupacions m'ompliran el cap de setmana sense deixar, suposo, ni un raconet per atendre el blog. És a dir que ja tornarem a parlar dilluns vinent.

Etiquetas: , ,

10.5.07

De la boxa a la xenofòbia



El regidor de Badalona Xavier Garcia Albiol és prou conegut pel públic català per la seva tendència, públicament demostrada, a resoldre les diferències polítiques a cops de puny.
Ara ha donat un pas endavant i mira d'assolir l'alcaldia de Badalona mitjançant no cops baixos i puntades de peu, com podem veure en les figures que il.lustren aquest post - anteriors a les normes actuals per als combats de boxa - sino prescindint de tota regla, de tota responsabilitat, de tota prudència i, cal dir-ho, de tota bona fe.
Circula per la xarxa un DVD que no enllaço perquè no vull fer cap acte de col.laboració amb l'apologia de la xenofòbia i el racisme, ni contribuir ni de lluny a la suïcida divisió social per raó de pertinença ètnica, en que tots els mals que es diu que existeixen a Badalona s'atribueixen a l'immigració, amb declaracions de gent diversa, clarament induïdes, que fan posar els pèls de punta i amb inqualificables imatges en què la presència d'uns magribins al carrer s'associen amb inseguretat i delinqüència. Tot això amanit amb unes declaracions finals de Garcia Albiol, que són d'antologia.
Sembla ben clar que ni Garcia Albiol, ni el seu partit, el PP, troben el seu lloc, o bé és que han decidit que el seu lloc és el de Le Pen.
La xenofòbia, i els qui la propaguen, són perills que hem d'evitar com sigui.

Etiquetas: , ,

9.5.07

Otro Roto


Otro magnífico artículo de fondo sobre la situación política española y el escudo de mentiras que intenta ahogar la vida pública, resumido en un dibujo y tres frases.
Eso es síntesis y profundidad.

Etiquetas:

8.5.07

Un gavadal de vàliums


Sembla que els nervis estan a flor de pell entre la gent de Convergència, i també entre la gent d'Unió.
Aquests estats d'ansietat nerviosa poden produir determinats efectes que no són bons per a la pacífica convivència i per al desplegament civilitzat de l'activitat política.
Així trobem descrites situacions d'excés verbal extrem, per exemple, la qualificació com a "bèstia grossa" del Molt Honorable President de la Generalitat per part d'un conspicu diputat de Convergència.
Altres situacions derivades d'aquest estat nerviós extrem les hem d'anar a trobar a Madrid, on ha acudit CiU per mirar d'impugnar davant la Junta Electoral Central les candidatures de Progrés Municipal, entre d'altres, amb un resultat ben galdós, que ha excitat més la sensibilitat nerviosa dels afectats, portant-los a anunciar recursos davant els jutges per tal de mirar d'impedir que la gent pugui votar opcions d'esquerres que s'han presentat ja des de fa molts anys. Això només té explicació perquè el convenciment de que la gent votarà esquerres fa arribar al paroxisme el nerviosisme convergent.
Davant de tot això, em sembla que la única solució és un gavadal de vàliums. Cal estar ben seré per acceptar el veredicte de les urnes.
(article publicat a e-noticies)

Etiquetas: ,

7.5.07

Un altre cop al carrer


Com gairebé cada setmana durant tot l'any, els companys i companyes de l'Agrupació de l'Eixample, del PSC, a la que pertanyo, van tornar a sortir al carrer el darrer cap de setmana.
Es tracta de ser el més a prop possible de la gent, i oferir-los informació i la possibilitat de debat sobre les qüestions polítiques que els interessin.
Ara toca, naturalment, parlar de política municipal, i per això vaig assistir als dos actes públics que es van fer al Passeig de Sant Joan, en què van intervenir el company Joan Ramon Riera i la candidata, i regidora de l'Eixample, Assumpta Escarp.
Personalment opino que aquestes sortides permanents al carrer són del més alt interés, ens fan presents entre la ciutadania, i impedeixen que oblidem mai per a qui i perquè fem política. Crec, a més, que la gent agraeix aquesta proximitat i la disposició dels responsables polítics a parlar directament dels temes que siguin.
Els actes van ser seguits per molta gent i vàrem repartir un pilot de bosses amb informació.
Si se'm veu sol a la foto que em va fer el company Carles Rivera, i que ell ha titulat "Abanderat", és només perquè em va agafar quan ja s'estava desmuntant l'equip de só i plegant la paradeta, i els companys i companyes que hi treballaven estaven davant meu.
A tots ells, constants i tenaços, els hem d'agrair la seva feina, i també als militants anònims que cada tarda treballen a l'Agrupació preparant les bosses d'informació, i que n'han fet milers i milers.
La feina, però, no s'ha acabat encara, ens cal tornar a sortir al carrer un cop i un altre, ens cal tot l'entusiasme militant dels socialistes que sabem que tenim bones raons, que sabem que podem arribar a una societat amb plena llibertat i plena justícia social.

Etiquetas: , ,

6.5.07

Dommage !


França ha perdut una magnífica ocasió.

Ara es tracta d'aprendre dels errors comesos, evitar-los i sumar el màxim de voluntats, i de vots, per a les legislatives del mes de juny.

El PS ha de ser la força federadora de les esquerres franceses.

Etiquetas: ,

5.5.07

Un debat molt interessant


El debat sobre l'esquerra, les esquerres, i la necessària reorganització de les seves expressions partidàries s'està desenvolupant aquests dies en diversos llocs i en fòrums diversos.

Un que m'ha semblat molt interessant és el que es manté al bloc col.lectiu de pensament socialista "Temps de Canvi", que us recomano visitar. Allí hi trobareu la discussió sobre totes les dimensions geogràfiques de la possible reorganització, des de Catalunya fins a la Internacional Socialista, i sobre bona part dels seus aspectes polítics fonamentals.

Jo m'apunto a la tesi de que repensar l'esquerra, i replantejar els seus instruments d'acció institucional i social, s'ha de fer sens dubte des de l'esquerra, des del socialisme, i no des de suposades posicions de centre polític que poden portar - sigui aquesta o no la intenció dels qui ho proposen - a la dilució de l'esquerra, a la desaparició del referent socialista.

Crec que aquest referent clarament socialista és necessari en la lluita per la justícia social en les noves condicions mundials, i que la seva desaparició suposaria un clar retrocés per a les posicions transformadores i emancipadores.

En aquest sentit, us vull recomanar també la lectura de l'informe que sobre la "Qüestió del Partito Democràtico" ha escrit Raimon Obiols, i que té un interès que descobrireu amb la seva lectura.

Etiquetas: , ,

4.5.07

Més desmesura


Aquest cop ha estat al Parlament de Catalunya, normalment tan morigerat.

Aprofitant una pregunta a un conseller en la sessió de control d'ahir, un diputat de Convergència Democràtica de Catalunya, quin nom no diré per no barrejar-hi ni de lluny un Molt Honorable ex President de la Generalitat, va sobrepassar clarament els límits de la cortesia parlamentària per arribar a una clara desmesura.

Aquest representant del poble de Catalunya va qualificar el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya de "bèstia grossa".

No s'hi val el recurs posterior a la paremiologia popular catalana, que en realitat empitjora la situació, ni les tardanes semi-excuses del seu cap de files Artur Mas.

L'expressió emprada és manifestació del desbordament de la rancúnia, del menyspreu i de tots els sentiments que no tenen cabuda en una política civilitzada.

La desmesura les iguala. Queda ben clar que totes les dretes són iguals, sigui quina sigui la bandera en la que s'embolcallin.

Etiquetas: ,

3.5.07

Pintan bastos

El Presidente en suspensión temporal de funciones para poder defenderse de las graves acusaciones penales que pesan en su contra. Un Ministro condenado por acoso sexual a una soldado. El Ministro de Hacienda investigado por la fiscalía por presunta desviación de dinero a finalidades particulares. La Ministra de Asuntos Exteriores declarando que el Primer Ministro debe de dimitir de forma fulgurante. El Primer Ministro en una situación en que, según la última encuesta de la que tengo noticia, su popularidad no llega al 3 por 100.

Parece que, efectivamente, pintan bastos en el gobierno de coalición de Israel.

No me alegro en absoluto. Un gobierno con autoridad es imprescindible para cualquier avance en el camino de la paz. Un gobierno extremadamente débil, en mala situación, puede tener la tentación de buscar alguien más débil aún a cuya costa demostrar su fortaleza. No es un buen augurio para la tranquilidad en los territorios ocupados ni en el conjunto de la región. Ojalá me equivoque.

Etiquetas: ,

2.5.07

Compromiso republicano


Ya está al caer la fecha en que todos los ciudadanos y ciudadanas han de demostrar su compromiso republicano.

En Francia, claro está, se va a producir la votación decisiva para los valores republicanos. Este domingo los electores franceses tienen la posibilidad de votar a favor de los valores fundacionales de la república: la libertad, la igualdad y la fraternidad que, con lenguaje del siglo XVIII, continúan interpelando a las conciencias y fijando el objetivo a conseguir.

La situación es lo bastante abierta como para que todo sea posible, y si todo es posible es necesario actuar para que lo deseable suceda.

Por eso y para eso es necesario que el compromiso republicano se concrete en la emisión del voto. Luego del ejemplo a toda Europa dado en el domingo de la primera vuelta, con una participación altísima, el electorado francés debiera de rematar la faena con otra afluencia masiva a las urnas.

No se trata sólo de votar, se trata de sostener con el voto el sistema republicano, se trata por tanto de alejar de la cumbre del poder a quien pretende la división de la sociedad francesa entre franceses de muchas generaciones y nuevos franceses; entre franceses e inmigrantes; entre ricos y los excluidos del circuito económico. No hay que permitir que gane quien alardea de su intención de acabar de una vez por todas con Mayo de 1968, es decir con el pensamiento libre, con el sentimiento de rebeldía, con la acción en defensa de la solidaridad, la igualdad y la libertad, con la persecución de la utopía. No se puede permitir que la recomendación de voto del ultra nacionalista De Villiers triunfe. A nadie en Europa nos conviene un desatadamente reaccionario y neoliberal Sarkozy en el Eliseo.

El camino lo marca a la inversa Le Pen, que ha recomendado a sus muy menguados votantes una "abstención masiva". Eso es lo anti-republicano. Eso es lo que no debe de hacerse.

Lo necesario es votar, y votar por la candidata que puede en estos momentos federar a todos los ciudadanos y ciudadanas consecuentemente republicanos, es decir progresistas, como ha reconocido a medias François Bayrou que, pese a no recomendar el voto a nadie, ha dejado bien claro a quien prefiere y a quien no votará jamás. Como ha reconocido también el alter mundialista José Bové, que ha recomendado a sus escasos votantes acudir a las urnas y votar Royal. Como deberían de hacer todos los candidatos de las izquierdas múltiples y plurales que existen en Francia.

Sólo Ségolène Royal puede, en efecto, honrar el compromiso republicano con los principios y valores revolucionarios fundacionales de la libertad, la igualdad y la fraternidad.

(artículo publicado en larepublica.es)

Etiquetas: ,

1.5.07

Primer de maig


Un any més, ja és Primer de maig.
Una data per a no oblidar la història, la del moviment obrer i les seves lluites centenàries per la justícia social.
Una data per a no oblidar els objectius: la justícia social.

Etiquetas: ,