30.6.07

Una cita / XXXI


Accelerare l'avvenire. Questo è il bisogno più sentito nella massa socialista.

Antonio GRAMSCI (1891 - 1937)


(Accelerar el futur. Aquesta és la necessitat més sentida per les masses socialistes)

(Acelerar el futuro. Esta es la necesidad más sentida por las masas socialistas)

Etiquetas: ,

29.6.07

Good news from USA


Sí, senyores i senyors, sí! Bones notícies dels Estats Units d'Amèrica, encara que pugui semblar impossible a alguns.

Abans d'ahir el New York Times - vagi en homenatge seu aquesta imatge del carrer 42 oest - publicava els resultats d'una enquesta feta de costa a costa per encàrrec del NYT, CBS News i MTV, entre joves de 17 a 29 anys.

Doncs bé, els joves es situen clarament més a l'esquerra de la mitjana de la població, en matèries tan importants i sensibles com són ara l'autodefinició com a liberals (28 %), la posició favorable al matrimoni entre persones del mateix sexe (44 %), estar a favor d'un programa universal i públic d'assegurances de salut (62 %), la consideració de les possibilitats d'abortar legalment en certes condicions (75 %).

Tot això es reflexa en la intenció de vot per a les properes eleccions presidencials, amb un 54 % que declara que votarà al candidat demòcrata, entre els quals el preferit és Barack Obama, amb només un 19 % d'opinions negatives, front al 43 % en el cas de la senadora Hillary Clinton.

Em sembla que aquestes són bones notícies des dels Estats Units i, sobre tot, bones notícies per al poble dels Estats Units.

Etiquetas: , ,

28.6.07

Apropament a Blanquerna


Ahir al vespre ens vam apropar a Blanquerna, el centre cultural de la Generalitat de Catalunya a Madrid, un bon grapat de persones, a convocatòria dels presidents d'Apropament Madrid-Catalunya i d'Apropament Catalunya-Madrid, Pablo Faura i Ferran Pedret respectivament.

Es tractava de la primera sessió d'una sèrie d'actes d'intercanvi d'informació, i de debat, sobre la societat civil en un i altre lloc.

En aquesta ocasió van intervenir com a ponents el president del Consejo de la Juventud de la Comunidad de Madrid, i la presidenta del Consell de la Joventut de Barcelona, Juan Martínez i Núria Galán. Es va parlar, entre d'altres coses, de codecisió i de cogestió. L'acte va acabar amb el compromís de posar en marxa una relació intensa, una col.laboració real en matèria d'associacionisme juvenil, de moment a tres bandes, amb la inclusió del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, a l'espera de poder ser quadrangular quan s'aconsegueixi la creació del Consejo de la Juventud de Madrid.

Les properes sessions seran sobre altres sectors associatius, tal com el veïnal, etc.

Si segueixen, com espero, en el mateix nivell que la primera, us aconsellaria ben sincerament no perdre-me-les.

Etiquetas:

27.6.07

Europa al Congrés


Tot just ara ha acabat el debat que avui hem tingut al Congrés dels Diputats sobre el Consell Europeu, que segueix sempre la celebració d'aquest.

El President Rodríguez Zapatero ha començat la seva intervenció amb un record i un homenatge als soldats en missió de pau acordada per la ONU al Líban, morts en un atemptat sobre el que ha dit que es faria tot el possible per a que s'aclareixi l'autoria i se'n castigui els responsables.

Ha destacat els acords referents al manteniment d'allò essencial del projecte de Tractat Constitucional europeu, pel que fa a les formes i requisits d'adopció d'acords, el valor jurídic de la Carta de Drets, l'existència d'un òrgan únic encarregat de la política exterior de la Unió, el manteniment de la situació de les regions ultra perifèriques, etc. Ha deixat clar que els acords sobre immigració i actuació a l'Àfrica responen a les gestions i als interessos espanyols al respecte.

Ha parlat també del paper realitzat per Espanya de suport a les iniciatives de la presidència alemanya, i l'especial relació establerta amb França, Itàlia, Bèlgica i Luxemburg en un front clarament europeista, el que reforça ben clarament el paper propi a Europa.

El cap de l'oposició no ha aportat cap sorpresa al debat. A més de la seva admiració pels bessons Kaczinski, que ja coneixíem, ha dedicat la intervenció a l'atac al Govern, passant des de la política en relació a Cuba fins a la proximitat ideològica amb Schroeder. Res de nou, per tal de desqualificar l'actuació dels socialistes ha estat capaç de denigrar tot el fet pel Consell Europeu, menystenint completament els acords europeus.

L'obsessió denigratòria del PP és tal que fa que qualsevol de les seves afirmacions tingui una credibilitat ben definida: cap ni una.

Etiquetas: ,

26.6.07

De l'autoritat


Els qui em coneixen saben prou bé quina poca tendència tinc a usar i acceptar el tuteig universal que impera actualment. No parlaré per tant com a persona ofesa per la desqualificació dels seus usos lingüístics, si no com a persona escandalitzada per la confusió de termes i de categories demostrada pel Defensor del Poble.

El Sr. Enrique Múgica Herzog ha aprofitat la seva intervenció en seu universitària, a la Complutense en concret, per a afirmar que cal desterrar el tuteig de les aules com a mètode per a reforçar l'autoritat del professorat i per a disminuir la violència que pateix.

No és cap sorpresa que el Sr. Múgica tingui els valors capgirats, i els conceptes confusos, car ho ha demostrat a bastament en els darrers temps, però mantinc - espero que intacta - la meva capacitat d'escàndol davant de determinades manifestacions dels qui haurien d'estar investits d'autoritat.

L'autoritat l'"auctoritas", no té res a veure, Sr. Múgica, ni amb el tuteig ni amb l'impartició d'ordres.

L'autoritat és quelcom que té a veure amb el prestigi d'una persona, i per tant, amb la seva capacitat d'influència en el pensament o el comportament d'altres.

Aquesta és l'autoritat que convé que tinguin els professors, i no deriva, en pot estar ben segur, Sr. Múgica, del tractament que els donin els seus alumnes, que seran deixebles si el mestre té autoritat, i no passaran d'una relació administrativament regulada si aquesta autoritat no existeix.

Aquest concepte d'autoritat el tenien ben clar els romans de l'època republicana, que parlaven de l'"auctoritas patrum", l'autoritat dels pares, per a referir-se als senadors i les seves decisions.

Per cert, sàpiga Sr. Múgica, que els tutejaven, als senadors.

Etiquetas: ,

25.6.07

La desconnexió


Ves per on, ara resulta que Esquerra Republicana de Catalunya o, molt millor dit, en Joan Ridao, té un "Pla B".

Per tal de poder exposar-lo a la ciutadania, no li ha fet cap angúnia partir d'una afirmació que potser sigui veritat al seu particular "Second Life", però que no ho és de cap de les maneres en la vida real. Al contrari del que afirma en Ridao, ni l'Estatut - aprovat per la majoria del poble català - ni la via autonomista han fracassat. Ben al contrari, han servit per a dotar a Catalunya d'un Govern fort i serè, que desplega polítiques de cohesió social i del que en formen part, per si cal recordar-ho, companys de partit del diputat Ridao.

Tampoc ha tingut cap prevenció en fer un exercici d'ucronia negativista, de tal manera que, amb una actitud derrotista ben poc afortunada i gens assenyada, suposa que el Tribunal Constitucional rebutjarà l'Estatut que el diputat Ridao mateix va contribuir a elaborar.

Massa fugida de la realitat i massa derrotisme per a tenir les bases que considera imprescindibles per a predicar el "pla de desconnexió", just en un moment en què la societat i l'economia catalanes necessiten més que mai la connexió amb tothom en un Món interdependent.

Connexió, diferència, diversitat, llibertat i empenta són les coses que necessita Catalunya.

Res de desconnexions, ni de tancar-se amb la cara ben sorruda a meditar greuges.

(article publicat a e-noticies)

Etiquetas: , ,

24.6.07

Som-hi !


Trobo senzillament magnífica l'incitació que es resumeix en aquest grafitti.

L'ha descobert en Carlos Serrano, i aquests dies el podeu trobar també a Temps de Canvi.

M'agrada que aquests tres llocs - que jo sàpiga - coincidim en el mateix missatge.

Ara cal que li fem cas, que ens hi posem amb totes les forces, tota l'intel.ligència i tota l'organització, per a collir una societat en què imperi la justícia social.


Som-hi !

Etiquetas: ,

23.6.07

Una interpretació


Jo simplement ho cito. És una interpretació que ve de la societat civil.

Etiquetas: ,

22.6.07

De Sol a Sol


Ayer tarde se inauguró en la sede de la Fundación ArtSur (Campomanes 8, junto a Ópera), la exposición colectiva "de Sol a Sol".

Creo que es una buena, aunque parcial, muestra del trabajo que están realizando una serie de artistas vinculados al proyecto de ArtSur, algunos con una ya larga trayectoria de colaboración con ese proyecto solidario y otros de vinculación más reciente.

Me parece que es absolutamente recomendable la visita a la exposición, y no sólo por tratarse de una buena causa, que lo es. En efecto se trata de un proyecto que intenta vincular, mediante la sensibilización respecto a la situación injusta del Mundo y la cooperación cultural entre Norte y Sur; el compromiso ético con el compromiso estético. La libertad de creación y la exploración de mundos en contra del pensamiento único son recorridos de una forma indisolublemente ligada a la lucha concreta contra la injusticia concreta, mediante la vinculación con el proyecto transformador de la asociación ciudadana ACSUR.

La cualidad estética de la obra expuesta, de Mayte Alonso, Ander Azpiri, Diego Canogar, Susana Guerrero y Mar Solís, es de altísimo nivel y justifica, claro está, la visita, pero el aspecto solidario no se puede olvidar.

Yo no me la perdería, en realidad no me la he perdido.

Etiquetas: , , ,

21.6.07

Palestina en el Congreso de los Diputados


Ayer tarde, en la Sala Clara Campoamor del Congreso de los Diputados, se desarrolló un acto público organizado por el Intergrupo Parlamentario por Palestino, convocado con ocasión del 40º aniversario de la ocupación israelí de territorios árabes en Líbano, Siria y Palestina.

Tal como tuve ocasión de manifestar al presentar el acto en mi condición de Coordinador del Intergrupo, se añadía a la convocatoria inicial la necesaria referencia a la situación actual en Palestina.

Ante un público formado por representantes de organizaciones sociales solidarias con el pueblo palestino, diputados de diversos grupos y una amplia representación de una docena de embajadores de países árabes, asistimos a las intervenciones solidarias de distintos miembros del Intergrupo como Aitor Esteban (PNV), Rosa Bonàs (ERC), Jordi Xuclà (CiU) y Francesc Ricomà (PP), con la excusa por imposibilidad de Gaspar Llamazares (IU) y estando el Grupo Socialista representado por mí como Coordinador del Intergrupo.

El Embajador de Palestina expuso la situación de la ocupación, y las aspiraciones de paz del pueblo palestino, y el Embajador de Irak, como representante personal del Embajador de Arabia Saudí, Decano de los embajadores árabes, clausuró el acto expresando la solidaridad de la entera nación árabe con la lucha palestina por la paz, la dignidad y la justicia.

Esta fue una modesta contribución a la sensibilización sobre el tema, y un llamamiento a la solidaridad de todos y a los esfuerzos para lograr la paz en la región.

Nos toca ahora a todos nosotros proseguir sin descanso alguno en todos los esfuerzos para que una paz con justicia y con dignidad, es decir con el final de toda ocupación, se pueda establecer en forma definitiva.

Etiquetas: , ,

20.6.07

El Muro, todos los muros

Una explicación. Quizá la explicación.

Una definición. Quizá la definición.

De un muro. De todos los muros.

Etiquetas: ,

19.6.07

El pal de paller

El pal de paller és un antic, senzill i útil invent que fa que es pugui articular tota la construcció de palla que amb art subtil resulta en el paller.

Metafòricament parlem de pal de paller per referir-nos a qui és la garantia de l'estabilitat d'una construcció.

Acabat el cicle electoral municipal, que culmina amb l'elecció d'alcalde per parts dels plens municipals, crec que és indiscutible que el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) ha ratificat clarament la seva condició de pal de paller municipal de Catalunya.

Enguany, el 98 % de la població catalana ha pogut votar llistes socialistes, i al final el 75 % té alcalde o alcaldessa socialista, un total de 276, augmentant el percentatge respecte a mandats anteriors. El restant 25 % es distribueix entre governs municipals de totes les altres forces polítiques i candidatures independents.

Es tracta, al contrari del que pretenen vendre els qui semblen no entendre els principis bàsics de la democràcia representativa, de la conseqüència lògica de la capacitat de pacte del PSC, de la seva voluntat d'entendre's amb els altres, i de la realitat de ser la única força política que té avui la possibilitat de ser pal de paller.

Es confirma així que el el PSC és el partit més municipalista de Catalunya, el més proper a la vida i els interessos de la ciutadania, el que ofereix la millor garantia de gestió i de fidelitat als valors propis, de justícia social i servei al poble.
(article publicat a e-noticies)

Etiquetas: , ,

18.6.07

La gent d'esquerres


La gent d'esquerres existeix a França, i n'ha donat bona prova diumenge passat en la segona volta de les eleccions legislatives.

Per a situar una mica la qüestió, cal que recordem que la V República és un règim eminentment presidencial, amb gran concentració de poder i amb una importància relativament menor de l'Assemblea Nacional, única cambra que es sotmet a votació en la totalitat dels seus escons.

Diumenge, amb un lamentable índex d'abstencions que té causes múltiples, entre elles potser el tractar-se de la quarta votació en tres mesos, la gent d'esquerres va sortir a votar els seus candidats, els candidats de l'esquerra.

Així podem veure que, en percentatge de vots, el Partit Socialista va obtenir un 45,01, el Partit Comunista Francés un 3,30 i els Verds un 0,44. Sumat tot això resulta un 48,75 % de vots indiscutiblement d'esquerres front al 47,79 % de la UMP del dretà Sarkozy.

Això ha suposat que, malgrat un sistema electoral dissenyat per a reforçar ultra mesura la majoria del primer partit en vots, la UMP ha vist baixar el nombre dels seus diputats de 359 fins a 324, i el Partit Socialista ha passat de 149 a 205 diputats.

Cert, la majoria absoluta és de la dreta, ningú ho discuteix, però el vot de la gent ha trencat el mandat mediàtic que imposava la desaparició pràctica dels socialistes. La majoria està trista des de la nit electoral, i els d'esquerres es plantegen les actuacions de cara al futur.

La gent d'esquerres, le peuple de gauche, continua existint, vota i espera, ben segur, que el Partit Socialista lideri una redefinició de l'esquerra política que li doni possibilitats reals d'aplicar polítiques en favor de la justícia social i en defensa dels valors republicans.

Toca ara als companys del PS treballar sense descans, i sense equivocar-se, en aquesta direcció.
P.S.: La primera sortida pública de la "nova idea" de partit demòcrata, el Mouvement Demòcratique (MoDem), de François Bayrou, ha obtingut un 0,44 % de vots i, potser, quatre diputats.

Etiquetas: , ,

15.6.07

Saludo


Saludo especial para quienes se estén acercando al Congreso de los Diputados en estos días de puertas abiertas.

No es necesaria la bienvenida, puesto que la casa que visitan es su casa, es la casa del pueblo, y sólo en esta medida tiene sentido.

Gracias a quienes hayan tenido además el detalle de interesarse por lo que decimos los Diputados y Diputadas que mantenemos en funcionamiento un blog.

En mi caso se trata de una forma más de intentar comunicar, de explicar algo de lo que pienso, mis puntos de vista sobre temas diversos, y de establecer una comunicación con quienes libre y voluntariamente lo quieran así.

Les animo a visitar nuestros blogs, así podrán posiblemente saber más sobre la demasiado desconocida tarea de los diputados.

Les animo a comentar, a entrar en conversación, y en controversia si es necesario.

Muchas gracias, y ya saben que ahí me tienen, ahí nos tienen.

Etiquetas: ,

Cap de setmana


Per primer cop des de finals d'abril marxo, marxem, de cap de setmana.

Amb els qui així ho vulgueu em retrobaré dilluns, un cop passades les constitucions dels ajuntaments i la segona volta de les legislatives franceses.

Em sembla que hi haurà de què parlar.

Etiquetas: ,

14.6.07

15 - J



Demà farà trenta anys de les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura franquista.

Varen ser també les primeres votacions en les que vaig participar, donat que el PSC (C) havia acordat recomanar l'abstenció en el referèndum sobre la Llei de Reforma Política.

Com podeu suposar el record de l'emoció de la primera vegada és encara ben viu, com ho és també el record d'anècdotes de les què us faré gràcia. Només diré que els qui vam tenir la tasca de recollir i classificar les actes portades pels interventors no vàrem marxar del local del PSC al carrer de Provença fins a les nou del matí del dia següent.

Podeu veure a la imatge les circumstàncies en què es celebraren les eleccions, em sembla prou simbòlica la construcció de les urnes davant els símbols ja impotents de la dictadura que el poble enterraria amb els vots.

Avui es commemora la data amb un acte solemne previst al davant del Congrés dels Diputats, que al final s'ha fet a l'hemicicle, degut a la pluja.

Crec que es una data efectivament memorable, car assenyala el més llarg període de democràcia en tota la nostra història.

És també una bona ocasió per a repetir un cop més que la democràcia no és un regal ni vingué ella soleta. Per a advertir que la democràcia s'ha de defensar cada dia amb la participació dels ciutadans. Per a recordar que l'ofici de ciutadà es perd si no s'exerceix.

Etiquetas:

13.6.07

Cuba


Ayer tarde el PP intentó una vez más, la enésima, utilizar como munición contra el Gobierno, en un juego de politiquería interna evidente, la situación política cubana.

Presentó una Proposición no de Ley para recuperar una política de apoyo a los defensores de la democracia, de las libertad y de los derechos humanos en Cuba que intentaba que se aprobara la vuelta a la política aznariana de enfrentamiento con el Gobierno Cubano y de aislamiento de la isla, con apoyo explícito a la parte disidente de la oposición política cubana, es decir a la política que fracasó totalmente y que ha sido claramente rectificada por la Unión Europea para evitar las consecuencias perjudiciales para el pueblo cubano que tuvo su seguimiento.

Me correspondió defender la posición del Grupo Parlamentario Socialista en un debate que estuvo a un tris de no existir por la ausencia del hemiciclo del diputado Jorge Moragas, del PP, que debía de defender la proposición, y que fue sustituido en el último instante por Jorge Fernández Díaz.

Contrariando mi costumbre de evitar autocitas, haré una excepción y reproduciré un fragmento de mi intervención, porque creo que expresa lo que pienso sobre el tema: "(...) lo que queremos (...) es dar los instrumentos y poner los medios necesarios para que el pueblo cubano, un pueblo digno, libre y soberano, pueda por sí solo explorar, encontrar y transitar por las veredas propias de la profundización de los derechos humanos, de todos los derechos humanos, los derechos civiles, políticos, sociales, económicos, culturales, los derechos individuales y colectivos; todos los derechos humanos para todos y todas las libertades para todos sin ninguna injerencia, con la ayuda que sea necesaria desde el exterior pero con el respeto absoluto a la independencia, la libertad y la dignidad del pueblo cubano. En ello estamos nosotros y a ello les convocamos para trabajar conjuntamente."

El intento del PP fue derrotado por 154 votos en contra y 146 a favor, recogidos éstos últimos en la derecha del arco parlamentario.

Etiquetas: , ,

12.6.07

El rellotge de l'emperador



Això era i no era en temps d'un emperador que estava molt trist perquè s'acabava el temps del seu regne i malgrat totes les guerres que havia fet la gent no l'estimava massa.

Aquest emperador es va posar a viatjar fora de la seva capital, a la recerca de gent llunyana que se l'estimés, i que li agraís tot el que havia fet envaint països i d'altres coses semblants.

Però sempre que viatjava veia el mateix. Veia l'esquena de les guàrdies de tots els països que miraven d'allunyar la gent. I l'allunyaven per evitar que esbronquessin l'emperador. Bé, no sempre els veia, moltes vegades les tanques de ferro, les parets de ciment o el propi fum que usaven els guàrdies no li deixava veure res.

L'emperador s'entristia per això i buscava i buscava qui l'estimés.

Buscant i buscant va arribar a un llunyà país, i a una petita ciutat a les ribes del riu Ishem i prop del pas de muntanya Qaf'e Shtames, aquesta ciutat es deia Fusche Kruje, un nom que l'emperador no havia sentit mai, i que no sabia qué volia dir, ni si volia dir alguna cosa.

Allí la gent s'hi va llençar al damunt, estrenyent-lo, agafant-li les mans, els braços, besant-lo, dient-li cosetes i fent-li moixaines. L'emperador estava encantat, algú l'estimava, encara que fos en un lloc que el dia abans no sabia que existís.

Va tenir, però, un gran ensurt, mentre l'abraçaven, li estrenyien les mans, i tot això, el seu rellotge va desaparèixer. Ja en tenim l'emperador altre cop trist, ara per la pèrdua del seu rellotge.

Però aquestes rondalles mai no acaben bé, és a dir que un membre de la guàrdia imperial va trobar el rellotge i li va tornar a l'emperador, que es va poder acomiadar del país, que era Albània, lluint ben visible el seu rellotge imperial al canell perquè això sí, era un emperador que anava en mànigues de camisa.

I heus ací un gos, heus ací un gat, aquest conte s'ha acabat.

Etiquetas: ,

11.6.07

Maregassa


Sembla que la situació que es veia venir des de bastant abans de les eleccions municipals es va confirmant dia rera dia. CiU ha heretat el paper del PP pel que fa a la dificultat de trobar amb qui pactar. Aquesta conseqüència del seu sistema de fer amics, desqualificant a tothom de maneres que arriben a ratllar amb l'insult, és perfectament normal.

El que passa és que ara ho constaten amb les pèrdues d'alcaldies, amb les pèrdues de presidències de Diputacions, i ho veuran també amb les pèrdues de presidències de Consells Comarcals.

La clara minva de poder institucional pot portar aparellada una certa mala maror en els partits polítics, però és que en el cas de CiU no es tracta d'una simple mala maror, és molt més que marejol, és - ras i curt - una considerable maregassa.

Els moviments perpetus d'una part de la federació, UDC, per a mirar d'aconseguir que en Duran sigui Ministre a Madrid tant sí com no també contribueixen a aixecar les onades que pateix sobre tot l'altra part, CDC.

Si hi afegim els renys als empresaris que no diuen el que CiU voldria que diguessin, l'alçada de les onades dins i fora de la federació arriba ben amunt.

D'això se'n diu una maregassa ben formada, i per pilotar amb aquest temps cal un tremp ben diferent del que s'adquireix en la plàcida navegació d'aigua dolça a la que alguns estan avesats.

(article publicat a e-noticies)

Etiquetas: ,

10.6.07

De la soledad en política

Etiquetas:

9.6.07

Acsur


Hoy se ha celebrado en Madrid, la Asamblea estatal de "mi" organización ACSUR-Las Segovias, que es mucho más que una ONGD, pese a serlo con todas sus consecuencias.

Acsur, Asociación para la cooperación con el Sur, es internacionalista, ciudadana, participativa, política, está en los movimientos sociales, es feminista y actúa en red.

Un año más, la Asamblea, además de todas sus implicaciones estatutarias de aprobación de cuentas, presupuestos, memoria, informes de gestión, etc., ha servido para vernos muchas personas que trabajamos para la transformación de la sociedad desde la perspectiva de una asociación ciudadana basada en los valores de la cooperación, tanto en Acsur como en organizaciones amigas que han aceptado nuestra invitación a asistir a la asamblea.

Hemos discutido, hablado, intercambiado y afirmado nuestra voluntad de continuar en un trabajo al que le encontramos todo el sentido.

Los delegados y delegadas volvemos satisfechos de esa asamblea, vosotros podéis encontrar toda la información en nuestra web.

Etiquetas: ,

8.6.07

Bicing


Té els problemes del creixement molt més ràpid del previst, però és una alternativa fenomenal.

Ha arribat a 40.000 abonats des del mes de març d'enguany. Les estacions on recollir i deixar les bicicletes es van estenent per la ciutat, i la visió de la gent més variada muntada en una de les bicis públiques s'ha integrat amb dret propi al paisatge de Barcelona.

Concebut com un sistema de transport alternatiu, no com un mitjà d'oci, s'ha incorporat als hàbits de molta gent, de Barcelona i de fora, que l'usa pels trasllats en substitució d'altres transports públics, òbviament més contaminants.

Ben segur que seguirà creixent. Ara cal que hi hagi més carrils bici i, sobretot, que els ciclistes els usin i respectin l'espai propi dels vianants, que desplaçar-se a peu és també molt sa i encara menys contaminant, perquè no cal fabricar cap vehicle per a fer-ho.

Em sembla que el Bicing, i la resposta ciutadana, és una d'aquelles coses que fan que Barcelona sigui una ciutat diferent.

Etiquetas: , ,

7.6.07

I si calléssim ?


Sempre he dubtat de que els himnes tinguessin alguna utilitat, però sóc respectuós amb l'ordenament constitucional i l'estatutari que estableixen l'existència d'un himne espanyol i d'un himne català.

Es dona l'afortunada circumstància de que l'himne constitucional no té lletra oficial. En efecte, la "Marcha de Granaderos", que té el seu origen en el segle XVIII, és la música de marxa d'un regiment de granaders, i com a tal, té només música.

Ha sobreviscut a més a diversos intents de posar-li lletra, la darrera de les quals alguns tenim la desgràcia de recordar, tot blasmant José María Pemán per aquell atemptat a la poesia i a la convivència ciutadana.

Personalment, jo aposto per escoltar els himnes, quan toqui que sonin, estant ben calladet, no només per la meva absoluta incapacitat d'entonar una sola nota, sinó perquè crec que és el millor que podem fer.

Si de cas es persisteix en la idea, que trobo del tot errònia, de posar-hi lletra, suggereixo que sigui de l'estil de la que va posar Agustín Garcia Calvo a l'himne de la Comunitat Autònoma de Madrid, publicada al Diari Oficial de la Comunitat de Madrid, número 165, de 24 de desembre de 1983, i que no ha estat mai cantada en públic, que jo sàpiga, pels motius que descobrireu si cliqueu aquí per llegir-la sencera.

Per a aquells que els hi faci mandra fer un clic, en transcric un petit tros prou representatiu:
"Y en medio del medio,
Capital de la esencia y potencia,
garajes, museos,

estadios, semáforos, bancos,
y vivan los muertos:
¡Madrid, Metrópoli, ideal
del Dios del Progreso!"

Etiquetas: ,

6.6.07

Una cita / XXX


A trop privilégier l'instant vécu on se laisse assiéger par un océan de mort. A l'inverse, en ranimant le temps révolu on élargit l'espace de vie.

Amin MAALOUF (1949-)

(De massa privilegiar l'instant viscut hom es deixa assetjar per un oceà de mort. A l'inversa, en reanimar el temps passat hom eixampla l'espai de vida.)

(A fuer de privilegiar el instante vivido nos dejamos sitiar por un oceano de muerte. Al contrario, reanimando el tiempo pasado ensanchamos el espacio de vida.)

Etiquetas: , ,

5.6.07

Res de nou


Avui no ha passat res de nou en relació al terrorisme etarra.

La banda criminal havia trencat ja l'alto el foc que havia declarat unilateralment el març de 2006, i ho havia fet d'una manera brutal amb els assassinats amb bomba del dia 30 de desembre de 2006 a l'aparcament de la T4 de Barajas.

Avui ho ha constatat per escrit buscant com sempre donar les culpes als altres, als demòcrates, als qui no vessem la sang de ningú, als qui no amenacem, als qui no intentem provocar la rendició pel terror.

Les seves raons, les seves explicacions, són tan detestables com els seus fets.

Avui tampoc ha passat res de nou en el camp del PP.

Com sempre ha aprofitat el terror etarra per fer oposició, per intentar desgastar el Govern, per provocar més i més divisió entre els demòcrates. Com sempre ha evitat curosament tot el que pogués semblar ni de lluny unitat contra el terrorisme, per pànic de que es pogués confondre amb suport al Govern en un tema com aquest.

Desgraciadament, avui no ha passat res de nou.

Etiquetas: , , ,

4.6.07

Es busca notari


Cal trobar un notari el més aviat possible. Sempre acaba mancant temps per a la preparació de totes les variacions de les escriptures anteriors, i en aquest cas no s'hi val a badar. Tot ha de quedar ben lligat.

Si en un moment determinat es va prometre no pactar mai amb el PP, cal que quedi clar que això no volia dir de cap de les maneres que no es pactés amb el PP en el futur. On s'és vist interpretar les coses així? Això només ho fa algú que no tingui prou pràctica en aquestes coses.

Ara els temps poden canviar i les promeses fora de context valen el que valen.

Si aquests senyors del PP, honorables amics de CiU de tota la vida, com ho demostra el pilot de vegades que han votat conjuntament al Congrés dels Diputats, poden obtenir ara millors resultats electorals, no és qüestió de deixar-s'ho perdre per una promesa davant notari qualsevol. I si no els surt prou bé, sempre quedarà la possibilitat de recordar la ferma promesa anterior de no pactar-hi mai.

Prou sort hi ha que el que diu una escriptura ho esborra una altra. I la geografia és propícia, prop de l'hotel Majèstic hi ha un pilot de prestigioses notaries.

(article publicat a e-noticies)

Etiquetas: , ,

3.6.07

El 600


Aquest mes de juny fa cinquanta anys que es va posar a la venda a Espanya el primer model del Seat 600.

Va ser molt més que un fenomen automobilístic, que l'èxit d'una carrosseria gairebé insuperada, que l'estímul de l'enginy popular per a encabir-hi gent i, el més difícil, equipatge.

Les llargues llistes d'espera per a obtenir-ne un feien créixer el desig de posseir-lo, i la curiositat del veïnat.

El 600 va posar en moviment físic la nostra societat, va fer possibles els viatges i, amb ells, els intercanvis, el coneixement de nova gent, d'altres maneres de fer i de viure.

Sense el 600 la nostra societat no hauria estat exactament com és ara.

Sense la gent que el fabricava, sense els obrers de la Seat, la nostra societat, la nostra història, el nostre moviment obrer, les nostres llibertats, la nostra consciència, no haurien estat exactament les que són ara.

Etiquetas: ,

2.6.07

Illes Caiman


Amb 252 Km2 entre les tres illes que formen el territori, i uns 38.000 habitants, en tenen prou per ser la base d'operacions de l'empresa Centaurus d'inversions de risc, amb seu oficial a Londres.

Les Illes Caiman són considerades internacionalment com un paradís fiscal, és a dir un lloc en el que es fàcil burlar totes les regulacions impositives. Això les fa atractives a empreses com Centaurus que, ben lluny d'ocupar-se de l'economia productiva, està centrada en la compravenda ràpida d'empreses en situacions complicades per a obtenir beneficis financers immediats.

Aquesta empresa ha decidit crear un Consell Assessor i ha convidat a seure-hi a un empleat de Rupert Murdoch prou conegut a Espanya, en José Maria Aznar, qui s'ha apressat a acceptar.

Això rebla la seva incompatibilitat no només legal, sinó també ètica, amb el càrrec de membre del Consell d'Estat, del que Aznar va dimitir per resoldre la incompatibilitat amb el sou murdochià que ja estava creditant.

Recordem que la llei es va modificar per honorar els ex Presidents del Govern amb la presència al Consell d'Estat.

El que potser varem oblidar els legisladors és que per ser honorat cal ser honorable.

Etiquetas: ,

1.6.07

Amnesty

Avui he rebut l'informe 2007 sobre l'estat dels Drets Humans al Món. Aquesta és, sens dubte, la publicació més important de les que elabora i edita Amnistia Internacional, de la que sóc soci des de fa un grapat d'anys.

L'informe desglossa la situació observada entre gener i desembre de 2006, país per país, sense cap tipus de concessió a la mal anomenada correcció política.

Podeu trobar la versió castellana d'aquests informes clicant aquí.

Em sembla, però, que és d'una importància singular la primera part de l'informe, escrita per Irene Khan, de Bangladesh, Secretària General d'Amnesty International, sota el títol de "Llibertat front a la por".

Si el llegiu, com us recomano, hi trobareu un recorregut sobre les causes de la por - des de les actuacions estatals fins al terrorisme -, sobre la utilització política de la por per crear la divisió i la discriminació entre persones, sobre el foment de la por a la immigració, culminant en una crida per lluitar contra la por, per a bastir un futur sense por.

Em sembla que és una tasca que val la pena.

Etiquetas:

Montfalcó


Un cop més un vaixell de bandera espanyola ha complert les lleis del mar, i ha rescatat uns nàufrags que, a més, eren uns immigrants.

Així s'ha donat protecció per part dels mariners del Montfalcó al principal dret humà, el dret a la vida.

Davant aquesta necessitat no s'hi val a fer distincions per la condició administrativa de les persones. No es poden mirar el papers de ningú per decidir si se li salva o no la vida.

Un cop més les autoritats malteses han negat qualsevol auxili als nàufrags i als seus salvadors, al.legant la condició de suposats immigrants irregulars dels africans.

Aquesta reiteració maltesa en la conducta contrària a les lleis de la mar, i en la infracció del deure de protegir i respectar els drets humans de tothom, s'adiu d'allò més amb el comportament de les autoritats de Malta respecte als immigrants, als qui interna en camps de concentració vigilats per l'exèrcit per períodes que poden arribar als dos anys.

Potser que la Unió Europea n'hauria de dir alguna cosa.

Etiquetas: , , ,