29.7.07

Managua


Marxo cap a Managua, a la reunió de planificació per a Centre-amèrica, el Carib i la Zona Andina d'ACSUR-Las Segovias.

Serà, com de costum, una setmana de treball intens i dens, que permet conèixer la realitat del lloc i la gent que hi treballa. Sempre s'aprèn moltíssim de les organitzacions locals, que són les que, en definitiva, s'ho juguen tot.


Fins a la tornada!

Etiquetas: , ,

28.7.07

Una cita / XXXII


Quel est le but de la société? N'est-ce pas de procurer à ses membres la plus grande somme de bonheur qu'il est possible? Et que servent donc toutes vos lois lorsqu'en dernier résultat elles n'aboutissent point à tirer de la profonde détresse cette masse énorme d'indigents, cette multitude qui compose la grande majorité de l'association?

François-Noël Babeuf, dit Gracchus BABEUF (1760 - 1797)

(Quina és la finalitat de la societat? No és la de procurar als seus membres la major suma de felicitat possible? I de què serveixen doncs totes les vostres lleis quan en darrera instància no aconsegueixen treure de la profunda misèria aquesta massa enorme d'indigents, aquesta multitud que composa la gran majoria de l'associació?)

(¿Cual es la finalidad de la sociedad? ¿No es la de procurar a sus miembros la mayor suma de felicidad posible? ¿Y de qué sirven pues todas vuestras leyes cuando en última instancia no consiguen sacar de la profunda miseria a esta masa enorme de indigentes, esta multitud que compone la gran mayoría de la asociación?)

Etiquetas: ,

27.7.07

Una bona explicació


L'insuportable durada de l'apagada elèctrica de Barcelona té una bona explicació en aquesta vinyeta de Ferreres, que publica avui.

La manca d'inversió que es produeix en la xarxa elèctrica des de la privatització és quelcom que es va demostrant cada cop més perjudicial per als interessos generals, que han d'estar per sobre del compte de resultats d'una empresa privada.

El dèficit d'inversions en serveis públics ha de ser compensat amb rapidesa si no volem semblar-nos a la caòtica Anglaterra que va deixar la gestió de la Baronessa Tatcher.

Hem de demostrar, curt i ras, que els governs socialistes són diferents.

Etiquetas: ,

26.7.07

Abu Nidal (Una historia de héroes)


Quien me está abriendo una puerta practicada en la verja adyacente al Muro es Hani Amer, de Massha, en Palestina.

Siguiendo la costumbre palestina, Hani es conocido como Abu Nidal.

Le conocí el pasado 13 de julio cuando nos recibió en su casa, y nos ofreció un delicioso té y todas las explicaciones que le solicitamos hasta que fuimos desalojados del lugar por un par de patrullas de la Policía de Fronteras israelí.

Su casa es realmente peculiar, no por su estructura típicamente palestina, sino por la acción de las fuerzas de ocupación. La casa queda entre el Muro de cemento de 8 metros de altura que se inicia justo al lado de la puerta que se ve en la fotografía y las rejas que la separan de una colonia israelí ilegalmente establecida en territorio palestino ocupado. Entre la casa y el muro transcurre la habitual carretera militar, que se ve interrumpida justo antes y justo después de la casa por dos puertas de verja electrificada.

Todo ello define un espacio minúsculo, hermético, al que sólo accede la energía eléctrica palestina por medio de un cable que supera el muro.

Las personas sólo pueden entrar a través de la puerta cuya llave tiene Abu Nidal, pero cruzar la carretera militar que separa la puerta de la casa está teóricamente prohibido y mucho más permanecer en la carretera o a su lado. Esta fue la justificación utilizada por los uniformados para echarnos del lugar.

Abu Nidal vive allí sometido al acoso de los colonos que tienen sus viviendas a unos cinco metros de su casa. Él, su esposa y sus ocho hijos son sometidos a acoso constante para lograr que abandonen el lugar.

Abu Nidal se niega a marchar. Llegó a Massha como refugiado procedente de su población de origen donde le fue imposible seguir por la ocupación militar. Compró una casa en su nuevo pueblo y se hizo con los terrenos alrededor de su actual casa para ejercer como agricultor.

Los terrenos han sido ocupados por el Muro y sus plantaciones e invernaderos reiteradamente destruidos, pero Abu Nidal se niega a marchar.

Abu Nidal vendió la casa del pueblo, para quemar sus naves, para impedirse toda retirada, y no tiene otro lugar en que vivir que la casa del Muro, ni otros medios de vida que el dinero que obtuvo de la venta, pero Abu Nidal se niega a marchar.

Abu Nidal tiene claro que la tierra palestina es de los palestinos, que la tierra en la que está la casa es su tierra, la tierra de su pueblo, y por ello se niega a marchar.

Abu Nidal forma parte de un pueblo que resiste a la ocupación, se entozudece en la defensa de su identidad y de su tierra, no usa armas contra el ocupante, pero actúa valientemente con una voluntad inquebrantable de permanencia y de futuro.

La historia de Abu Nidal , que he tardado unos días en reflejar aquí para que se enfriaran los sentimientos, es la historia de un héroe que resiste y lucha por una causa justa.

La historia de Abu Nidal es la historia de uno más de los palestinos que colectivamente resisten y luchan por una causa justa.

Etiquetas:

25.7.07

Melancolía (y 2)


Hoy hemos vuelto a celebrar sesión de la Diputación Permanente del Congreso de los Diputados. Hoy han vuelto a ser inútiles totalmente los esfuerzos del PP para enredar con todo y pretender reuniones extraordinarias permanentes para cualquier tema que les parezca que puede servir para erosionar al Gobierno.

Una vez más el PP no ha logrado sumar ningún voto a los propios en sus iniciativas. Una vez más el conjunto de fuerzas políticas se ha expresado con toda claridad contra los demagógicos intentos del PP.

Hoy han vuelto a fracasar los intentos que se sabían inútiles de entrada, como fracasaron en la sesión del miércoles pasado.

Posiblemente ello haya aumentado los niveles de melancolía del PP, pero cada vez estoy más convencido de que se sienten a gusto en tal estado melancólico, desde el que se sienten justificados para lanzar todos los improperios que tanto les gustan, y para - como suelen los melancólicos - pintar un mundo tan negro y desastroso que en nada se parece a la realidad.

Etiquetas: ,

24.7.07

Silogismo


Vamos a intentar resolver un silogismo facilito de acuerdo con las más estrictas y clásicas reglas de la lógica formal escolástica que aprendimos en los años mozos. En concreto vamos a repasar la primera y más elemental de las figuras silogísticas, el silogismo en "barbara".

Premisa mayor (A): "Los días laborables tienen razón", según la indiscutida autoridad de Jaime Gil de Biedma.

Premisa menor (A): Los jueves son días laborables, incluso cuando se celebra el Corpus Christi o cualquiera de los otros jueves que relucen más que el Sol.

Ergo (conclusión en A): "El Jueves" tiene razón.

Convencimiento claro, al margen de cualquier silogismo: La libertad de expresión es el fundamento mismo de una sociedad democrática, y la privación preventiva de la misma mediante un ineficaz y anticuado secuestro resulta de tan difícil justificación que podríamos decir que es injustificable.

Etiquetas: ,

23.7.07

Lleida


Surto cap a la Terra Ferma, on compartiré amb els companys i companyes de Lleida la darrera assemblea d'aquest curs de la Sectorial de Justícia del PSC.

Serà una bona ocasió per a parlar de tot el que s'està movent en aquest aspecte, que és molt, i rebre en directe les opinions i els punts de vista de la gent que treballa directament amb els usuaris del servei públic de l'administració de justícia.

Serà també una petita demostració de la concepció descentralitzada i propera a la gent que té el PSC de l'activitat política.

Serà, ben segur, molt interessant.

Etiquetas: , ,

22.7.07

Per una pau justa


Llargues sessions de treball divendres i dissabte a Alcorcón.

Ens reunírem al Centre Cívic Los Pinos el Comitè Estatal i el Comitè Internacional per a la preparació del Fòrum per una pau justa al Mitjà Orient, que hem convocat per a mitjans de desembre, a Madrid. Jo hi era com a Coordinador de l'Intergrup Parlamentari per Palestina del Congrés dels Diputats, que té com un dels seus principis treballar conjuntamente amb la societat civil organitzada.

Hi érem organitzacions de la societat civil espanyola que hem llançat la crida per a la celebració d'aquest fòrum, i a partir del vespre de divendres i tot el dissabte hi eren també els protagonistes fonamentals, la societat civil del Mitjà Orient.

Varem treballar junts representants d'organitzacions socials d'arreu d'Espanya, del Líban, d'Egipte, de Palestina i d'Israel. Malauradament no van poder assistir els palestins de Gaza pel tancament de fronteres, i els jordans no van poder per raons tècniques, però esperem que hi siguin en la propera reunió d'octubre vinent, i que s'hi puguin incorporar també els sirians i els iraquians.

L'objectiu és la mobilització de les societats civils de tota la regió mediterrània a favor d'una pau justa, basada en el respecte al multilateralisme, el respecte al Dret Internacional, i els drets humans i dels pobles.

Aniré informant dels treballs preparatoris, però crido ja a tothom a sumar-se a una iniciativa que vol donar el protagonisme a la gent directament afectada per la situació a la regió.

Etiquetas: ,

20.7.07

Sous


En els darrers temps, i a conseqüència de la constitució dels nous ajuntaments, s'està parlant molt dels sous dels alcaldes. Resulta innegable que alguns han decidit aprofitar les possibilitats legals en benefici propi, establint unes retribucions sense relació amb la feina a fer ni la responsabilitat assumida, sense comparació possible amb altres sectors d'activitat, i posant-se sous per sobre del fixat al President del Govern.

Cal posar remei a aquesta situació, mitjançant acords d'autoregulació en els que la Federació de municipis hi tindria molt a dir i, per al cas de que no funcionés l'autolimitació, amb reformes legals que haurien d'establir barems retributius plenament respectuosos de l'autonomia local que és bàsica en el nostre sistema democràtic.

El que no es pot fer - malgrat que hi hagi qui ho faci - és usar aquesta qüestió per a atacar la política com a tal, o per a proclamar que tots els polítics són iguals, perquè no és veritat.

Tampoc s'hi val a fer propostes populistes i demagògiques com la supressió dels sous a tots els municipis o la gratuïtat dels càrrecs polítics, perquè això només porta a fer impossible la participació política de la gent que depèn del seu sou per a viure, i deixar el camp lliure a qui té altres ingressos que no depenen del seu treball.

És clar que potser és això, precisament, el que alguns desitgen.

(article publicat a e-noticies)

Etiquetas: ,

19.7.07

19 de juliol


Tal dia com avui de fa 71 anys, el poble en armes va sortir al carrer per a defensar el Govern legítim de la República de la sublevació militar impulsada per una amalgama de forces reaccionàries.

Aquell dia va començar un procés revolucionari que es va imbricar amb la guerra civil forçada per l'atac al Govern, a la República mateixa i a les conquestes dels treballadors i de l'organització territorial d'Espanya.

No volem quedar-nos en el passat, no volem mirar només enrere, però per a mirar endavant, per a continuar en la lluita per una societat més justa i més lliure, cal recordar el que va passar.

Cal recordar la lluita heroica dels treballadors, i treure del seu desenvolupament i de la seva tràgica fi els ensenyaments que se'n desprenen.

Etiquetas: ,

18.7.07

Melancolía


Los esfuerzos inútiles conducen a la melancolía, se suele afirmar y también se suele atribuir la paternidad de la idea a Ortega y Gasset. Sea éste el autor o provenga la idea de bastante más antiguo, como presumo, lo cierto es que se puede comprobar empíricamente lo acertado de la formulación.

Melancólicos han quedado hoy los del PP en la Diputación Permanente del Congreso de los Diputados. Sus esfuerzos para sumar alguna opinión o, en su defecto, algún voto a sus posturas han sido completamente inútiles. Ni un sólo voto distinto a los propios han obtenido en ninguna de las peticiones formuladas, que han sido todas ellas rechazadas por amplia mayoría.

Nadie más ha considerado sensato que la oposición fuerce a las nuevos ministros a acudir urgentemente al Congreso a explicar sus planes en tan breve plazo, en periodo constitucionalmente vacacional, e ignorando que los ministros comparecerán a principios del periodo ordinario, y a petición propia, para explicar todo lo que fuere necesario.

El respeto al Parlamento es también, aunque el PP lo ignore, el respeto a sus tiempos y plazos, y la no utilización de los mecanismos parlamentarios sin otro objetivo que el desgaste y la desesperada busca de un titular.

Los melancólicos del PP deberían de tenerlo en cuento para poder algún día salir de la melancolía. Pero a lo mejor es que les gusta ser melancólicos.

Etiquetas: ,

15.7.07

Brevíssima pausa


Realment molt breu la pausa entre la tornada de Palestina i la reincorporació a la feina amb la reunió de la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats convocada per a dimecres.

Just del temps de recordar vells estiuejos en el lloc on n'hem passat un grapat.

Etiquetas: ,

14 Juillet


És ben clar que 218 anys no és una xifra rodona, de les que es celebren habitualment, però la data de la Revolució Francesa mereix ser commemorada cada any, així com cal recordar cada dia i en cada acció els principis de Llibertat, Igualtat i Fraternitat.

Aquest resum dels valors revolucionaris és encara plenament vigent, i inspira l'acció dels socialistes arreu, perquè la Revolució iniciada per la presa de la Bastilla no és només francesa, és universal per la seva pròpia vocació i per la seva transcendència històrica i política.

Recordem, doncs, la data del 14 de juliol de 1789 com data fundacional d'una tasca revolucionària, d'una recerca irrenunciable de la realització de la llibertat, de l'igualtat i de la fraternitat. Recordem-la com a símbol d'una revolució que ha marcat realment la vida de la gent, i que continuarà marcant-la en el futur.

Etiquetas: ,

7.7.07

Altre cop Al Quds


Marxo un cop més cap a Jerusalem (Al Quds en àrab), per participar durant una setmana en el treball de coordinació i planificació de la cooperació que a l'àrea mediterrània desenvolupa ACSUR.

Sé per experiència que seran uns dies de treball intens i que s'estendrà a tot el temps disponible per a fer-lo, car es tracta també de mantenir el contacte directe amb les organitzacions locals amb les que col.laborem i amb els representants de les altres organitzacions de cooperació que treballen al terreny.

La feina és important, i el repte que suposa la situació a Palestina és prou destacat.

Mirarem de fer-ho el millor possible, posant-hi tota la nostra capacitat de compromís, i en parlarem - si així ho voleu - a la tornada.

Etiquetas: , ,

6.7.07

Nou Govern, nova empenta



La projecció d'il.lusió i de seguretat que va donar el debat de política general, amb un President del Govern que comunicava, proposava i que mostrava la seva disposició a seguir governant durant aquesta encara llarga - fins al març del 2008 - legislatura, i demostrava les seves clares possibilitats de fer-ho en la següent ha tingut continuació immediata. El nou Govern Zapatero és un govern per a completar la feina de la legislatura, i per a preparar la nova, és ben clar.

El prestigi social, professional i científic de personatges com Bernat Sòria a Sanitat o César Antonio Molina a Cultura es complementa amb el perfecte encaix d'Elena Salgado a Administracions Públiques, responsabilitat que li sembla feta a mida.

Per a PSC, però, la més important de les incorporacions és la de Carme Chacón al Ministeri de l'Habitatge. La persistència i duresa demostrada durant la seva etapa de diputada a l'oposició en els temes d'educació, la facilitat que ha mostrat per a dirigir les sessions - a voltes prou complicades - del Congrés dels Diputats, amb una flexibilitat innegable, fan que tinguem les millors esperances posades en la seva gestió futura.

Es tracta clarament d'un ministeri difícil, que s'ocupa d'un dels problemes més importants per als ciutadans, i que més influència directa té en la seva vida, en les seves possibilitats d'emancipació i de desplegament lliure de les seves potencialitats.

Molt més enllà del fet de tenir dos ministres del PSC, ens agrada que es percep una clara embranzida, una nova empenta en la resolució dels problemes concrets de la gent concreta, i una clara determinació de tornar a obtenir la confiança del poble per a governar d'acord amb els interessos de la majoria.


(article publicat a e noticies)

Etiquetas:

Paisatge després d'un debat



Després del debat de política general, el paisatge de l'hemicicle del Congrés dels Diputats queda buit de persones, només amb el mobiliari recordant quina és la feina que s'hi fa, i molt especialment destaca, ben just al mig de tot, la taula dels taquígrafs i estenotipistes que asseguren la publicitat de tot el que hi passa.

Aquesta publicitat fa que les manifestacions d'alguns que intenten tergiversar els resultats quedin tan a la vista que fan bona la dita popular de que s'atrapa abans un mentider que un coix.

La veritat és que presentat un total de 81 propostes de resolució per part de tots els grups parlamentaris, en 77 ocasions va predominar per majories ben àmplies la visió del Govern. Només en 4 escadusseres ocasions es va produir una majoria en la que no hi era el Grup Parlamentari Socialista.

Una d'aquestes propostes es refereix a detalls d'infrastuctures vàries a Galícia; la segona a especificacions concretes de la i grega ferroviària basca; la tercera a aspectes tècnics de la pesca de l'anxova a les costes basques; i la quarta a aspectes referents al finançament de la Llei de l'autonomia personal, en el que les discrepàncies es resumeixen en una qüestió de ritmes.

Qualsevol observador, sempre que sigui de bona fe i s'ajudi de la feina dels taquígrafs, haurà de concloure que per a tractar-se d'un Govern que no té la majoria absoluta, el balanç final és alguna cosa més que favorable.

Etiquetas: ,

5.7.07

Antich


Vaig parlar amb ell per primer cop al seu despatx de President del Govern de les Illes Balears, al magnífic palau gòtic de Palma.

Eren els temps en què, per encàrrec del Grup Parlamentari Socialista, em dedicava a recórrer la península i les illes per tal d'explicar, predicar en deia jo, la necessitat d'una llei de parelles de fet que admetés com a normal la convivència homosexual i li atribuís conseqüències jurídiques.

Era molt abans de que es donessin les condicions necessàries per a la modificació del Codi Civil que permet ara el matrimoni a tothom, amb independència del sexe dels contraents.

La seva receptivitat a la normalització jurídica de la realitat social, i la disposició a treballar-hi en l'àmbit de les competències balears, va ser immediata i sincera.

Després he tingut l'ocasió de conèixer més en Xisco Antich, car les hermètiques normes del Grup Parlamentari sobre ocupació dels escons a l'hemicicle van tenir el bon resultat de fer-me seure just a la seva esquerra.

Han estat tres anys de converses, fragmentàries a cops, de comentaris, d'escoltar-se mútuament, que m'han fet apreciar encara més la dimensió humana i política d'en Xisco.

Ara torna a ocupar el palau i el despatx de President del Govern de les Illes Balears.

Que els vents favorables omplin les seves veles, perquè el rumb i el port de destí els té prou clars.

Etiquetas:

4.7.07

Rajoy, tocat i enfonsat


S'ha acabat. S'ha acabat la primera fase del debat - només queda la part de propostes de resolució, que es veuran demà - i s'ha acabat també el lideratge de l'oposició.

Això últim era ben perceptible ahir a la tarda per als qui podíem veure en directe, i amb la curta distància que sempre hi ha a l'hemicicle, la cara d'en Rajoy quan parlava el President del Govern.


Un Rajoy limitat al monotema de la política antiterrorista, sense cap proposta i amb moltes acusacions insostenibles, decidit a convertir el "Gara" i la Rosa Díez en els màxims definidors de l'agenda política del país i, encara pitjor, en dispensadors únics de la veritat, va deixar enrere, molt enrere, el paper de simple administrador de la rancúnia de l'empleat de Rupert Murdoch a què ens tenia avesats, per convertir-se en la patètica manifestació d'un naufragi sense la grandesa de cap tragèdia.

Front a ell, un President del Govern àgil, comunicador, amb ganes i empenta, disposat a treure tot el profit possible de la legislatura que encara queda, que és molta, i a continuar en la propera legislatura treballant pel reconeixement dels drets de la gent, per la llibertat i les llibertats, pel benestar.


Els complements del debat que ens interessen principalment als catalans han estat els intents equidistants d'en Duran, les preocupacions parcials d'en Cerdà i les tibades de corda cap al que ell pensa que és l'esquerra de l'Herrera.

No tinc cap dubte de que l'enfonsament d'en Rajoy ha estat clar, però penso també que interessa al conjunt del país trobar una alternativa sensata per a liderar l'oposició, en bé de la democràcia.

Etiquetas: ,

3.7.07

Pobres conspiracionistes !



Ha acabat la fase de vista oral del major judici que s'hagi celebrat mai en relació a uns fets terroristes, i s'ha fet en condicions de garanties, seguretat i celeritat que pocs països al món podrien oferir.

La transparència, claredat i rigor amb que s'ha desenvolupat l'instrucció i el judici per l'atemptat del dia 11 de març de 2004 han estat circumstàncies que esborren qualsevol sospita de rares conspiracions inventades per la dreta política, incapaç encara d'assumir la derrota electoral soferta, i publicitades fins al paroxisme per la crispada i crispadora dreta mediàtica.

Els qui neguen les evidències, els qui insisteixen en la mentida amb que van ofendre a les víctimes i a tots els ciutadans des del mateix moment de l'atemptat, seran potser incapaços de reconèixer que en tot el judici no ha aparegut cap prova que assenyali altre origen del terror que els grups lligats a Al Qaeda.

Rectifico, ben segur que no ho reconeixeran, però això no impedirà als jutges dictar sentència ajustada als fets i al dret, i als ciutadans saber que hi ha qui persistirà en la mentida malgrat el que diran els jutges.

Els conspiracionistes es quedaran ben al descobert, pobres d'ells, però és ben clar que són immunes a la veritat, seguiran mentint, pobres conspiracionistes incapaços de canviar de conducta.

No m'entretindré més amb ells, no s'ho valen, pobres.

El que hem de fer tots és unir-nos en la lluita contra tots els terrorismes, tots.

Contra ETA - que no tingué res a veure amb Atocha, però sí amb molts d'altres llocs - i contra el terrorisme vinculat a Al Qaeda, que té a veure amb Atocha, amb el Líban i amb el Iemen.

Etiquetas: , ,

2.7.07

Del notari català al registrador gallec


Com qui no vol la cosa, i tot confiant en que la memòria de la gent sigui ben curta, hi ha qui va fent camí des del notari català fins al registrador gallec.

Des de l'espectacle televisiu d'una signatura per solemnitzar la renúncia a Satanàs i a les seves pompes, és a dir la renúncia a qualsevol pacte amb el PP, fins a les corredisses per a no quedar massa mal situat en les expectatives de poder baratar uns vots parlamentaris per un ministeri - el que sigui, no cal ser primmirats ni llepafils - en un hipotètic govern del registrador gallec, Mariano Rajoy.

Aquests camins són, però, perillosos. Resulta que la gent pot recordar de cop i volta els resultats del pacte de Majèstic i dubtar ben fonamentadament que Catalunya en tregui res de que CiU pacti amb el PP. Resulta que a la gent li pot donar per votar en funció dels interessos generals i no per a regalar un ministeri - el que sigui, recordem-ho - a CiU, concretada en aquest cas en Josep Anton Duran i Lleida.

I també pot ser, ves per on, que el registrador gallec sigui molestat per l'ex banquer mundial, Rodrigo Rato, amb la qual cosa les giragonses del camí del notari al registrador poden tenir una certa complicació.

Hi haurà, però, qui es mantindrà sempre fidel als seus principis: ser ministre, del que convingui, però ministre.

(article publicat a e-noticies)

Etiquetas: , ,

1.7.07

Qui parla dels beduins ?


Ben poca gent, a fe ! Però hi ha qui hi pensa, com l'Estat israelià.

Segons publica el Jerusalem Post, diari israelià ben poc sospitós d'esquerranisme, dilluns passat Israel va decidir de demolir les cases de 150 beduins a la localitat de Umm al-Huran, al desert del Negev. Aquestes persones varen quedar sense cap alternativa d'allotjament.

La demolició de cases de la població beduïna no és una novetat, ans al contrari es tracta de fets repetits, que poden considerar-se una política consolidada.

Normalment el motiu de la demolició es la manca de permisos administratius per construir al desert, i es basen en qüestions paisatgístiques i conservacionistes.


Els beduins han estat privats del seu tradicional mode de vida nòmada pel tancament de les fronteres en la regió i el control militar exacerbat. No se'ls ha proporcionat cap altre sistema de vida diferent al pasturatge, ni es promociona el seu accés a l'educació, ni se'ls permet d'establir-se permanentment en les terres que usen de fa segles.


Els beduins han estat expulsats de la seva vida tradicional, però no de la pobresa.

Pensem-hi, parlem-ne, i fem-hi alguna cosa.

Etiquetas: , ,