31.12.07

Sant Silvestre


Permeteu que acomiadi l'any amb una imatge, ben pròpia de l'estació, del Kleis, la muntanya totèmica de Blottendorf, el poble dels meus avantpassats per línia materna. D'aquest lloc i les seves circumstàncies n'he parlat aquí i aquí.

Es tracta, ben segur, d'una manifestació recaragolada de melangia literària.

No hi pareu esment, si us plau, i passeu a una altra cosa.

Etiquetas:

30.12.07

Así nos quieren

Así lo explica con su habitual maestría El Roto, el mismo que a los dos días del 11-S tuvo la capacidad de escribir en su dibujo de las torres humeantes, como diálogo entre dos mandamases: "Con estos enormes caudales de miedo, podremos regar extensiones infinitas de poder".

Etiquetas:

29.12.07

¿Se descuidan los obispos?


No se trata de ninguna manipulación mal intencionada. Son palabras textuales y no desmentidas del Sr. Álvarez, obispo católico de Tenerife, en entrevista publicada en La Opinión de Tenerife.

Refiriéndose a los abusos sexuales a menores, dijo Bernardo Álvarez:
"Puede haber menores que sí lo consientan y, de hecho, los hay. Hay adolescentes de 13 años que son menores y están perfectamente de acuerdo y, además, deseándolo. Incluso, si te descuidas, te provocan. Esto de la sexualidad es algo más complejo de lo que parece."

Tales afirmaciones siguen a otras en las que indica que la inmensa mayoría de homosexuales lo son por vicio y que "La persona practica (la homosexualidad), como podría practicar el abuso de menores."

Por el momento parecería que los hermanos del Sr. Álvarez en el episcopado se están descuidando de condenar sus palabras, y que sus superiores jerárquicos se estén descuidando también de sancionarlo.

Etiquetas: ,

28.12.07

Benazir Bhutto


Benazir Bhutto va ser assassinada ahir, junt amb un nombre encara indeterminat de simpatitzants del PPP (Partit Popular del Pakistan), partit al què pertanyia, membre de la Internacional Socialista.

Bhutto suposava una esperança d'apertura i de normalització democràtica en en país que prou que ho necessita. Suposava també la possibilitat d'iniciar camins de solució als problemes socials prou aguts del poble pakistanès.

La situació es presenta ara ben complicada i confusa. Amb aquest magnicidi s'han posat les condicions per a que l'escenari es faci cada cop pitjor, al Pakistan i a tota la regió.

Més enllà, però, de tota preocupació geoestratègica, cal condemnar el múltiple assassinat pel que suposa de menyspreu a la vida i als drets fonamentals de les persones.

Cal defensar el dret a la lliure paraula, al debat i la participació, a la proposició de solucions i a l'actuació política.

Cal defensar el dret a fer el que estava fent Benazir Bhutto quan la van matar, el dret a parlar amb el poble.

Etiquetas:

27.12.07

Una mostra de tolerància


Reconec que no m'agraden els arbres de Nadal. Hi estic en contra per raons ecològiques, i del punt de vista estètic cada cop suporto menys la galopant carrincloneria amb que se'ls acostuma a guarnir.

Quelcom diferent és, em sembla, l'opinió publicada per Yossi Paritzky el 26 de desembre de 2007 (17 de Tevet de 5768) al prestigiós diari israelià Yedioth Aronoth en un article titulat "Christmas tree isn't Jewish" (L'arbre de Nadal no és jueu).

És ben cert que l'arbre de Nadal no és jueu, ni cristià, ni musulmà, ni budista, ni taoista. Això és indiscutible, altre cosa són les conclusions que en treu l'articulista.

Sosté Paritzky que els qui compren arbres de Nadal i celebren aquestes festes no tenen dret a instal.lar-se a Israel a l'empara de la Llei del Retorn, i fonamenta la seva tesi no en raons religioses sinó en raons polítiques, que raona a bastament. Segons ell es tracta que els nous ciutadans israelians, per a poder ser-ho, han de demostrar la seva adhesió a la tradició i a les formes jueves, i considerar-se part integrant del projecte sionista d'un Estat basat excloentment en una determinada identitat jueva assumida de forma ineludible.

A jutjar per aquesta mostra de tolerància sembla que, per desgràcia, encara queda molt camí a recórrer per a arribar a l'adopció d'unes normes de conducta i de convivència realment democràtiques i no discriminatòries a Israel.

Etiquetas: ,

26.12.07

Coses pendents


Ara que l'activitat política baixa en intensitat és el moment de mirar de fer certes coses que sempre queden pendents.

Per exemple, mirar de fer baixar la pila de llibres que esperen ser llegits.

M'hi poso.

Etiquetas:

25.12.07

Una cita / XXXIX


Courage, my friends; 'tis not too late to build a better world.

Thomas Clement DOUGLAS (1904 - 1986)

(Ànim, amics; no és massa tard per a construir un món millor)

(Ánimo, amigos; no es demasiado tarde para construir un mundo mejor)

Etiquetas: ,

24.12.07

Malas noticias



Los presupuestos israelís para 2008 incluyen una partida de 25 millones de dólares para la construcción de 500 viviendas en Abu Kheim (llamado Har Homa por Israel) en territorio ilegalmente anexionado a Israel, que suponen romper la continuidad territorial, ya partida por el Muro, entre Jerusalén y Belén. También servirán para la construcción de 240 viviendas más en la colonia de Maale Adumim, que penetra en Cisjordania de forma que consolida una amenaza clara de división territorial completa entre el norte y el sur de Cisjordania.

Modestamente, no me parece que esta consolidación de hechos consumados en aspectos sensibles sea un avance en la buena dirección. No creo que esté en el ámbito de lo que debería de suceder para hacer posibles concreciones de Annapolis.

Seguramente lo que se necesitaría serían gestos por parte de Israel que promovieran la confianza palestina en su buena fe.

Etiquetas: , ,

23.12.07

Die Stille (der Welt) vor Bach


"Die Stille vor Bach" (El silenci abans de Bach), pel.lícula de Pere Portabella, de títol inspirat en el del llibre de Lars Gustafsson "Die Stille der Welt vor Bach" (El silenci del Món abans de Bach), es pot veure aquests dies a Barcelona.

La de Pere Portabella no és, em sembla, una pel.lícula només sobre la música, ni molt menys només sobre la música de Johan Sebastian Bach.

És una pel.lícula, em sembla, sobre la construcció del Món per part dels homes. És una reflexió sobre com hem anat fent la nostra visió del Món des d'Europa, que té un lloc central en el conjunt de la reflexió.

Crec que són aclaridores algunes de les molt poques paraules que es diuen al llarg de la pel.lícula: "Sense Bach, Déu seria un tipus de tercera."

P.S.: Comenta també aquesta pel.lícula en Diego Cruz al seu recomanable blog Diario de un transeúnte.

Etiquetas: , ,

22.12.07

Segon aniversari


Avui fa dos anys que vaig endegar aquest blog.

Com passa el temps!

Si les dades no em fallen, han estat 575 posts inclòs aquest. Déu n'hi do!

Arribar a la mitjana d'edat a la xarxa està prou bé, em sembla.

Gràcies a tots els qui m'heu visitat, a tots els qui m'heu llegit, a tots els qui hi heu deixat comentaris, i a tots els qui m'heu enllaçat!

Etiquetas:

21.12.07

Solstici d'hivern


Aquesta nit, entre el 21 i el 22 de desembre, és el solstici d'hivern a l'hemisferi nord.

La nit més llarga, que vol dir el dia més curt.

Des d'ara el dia s'allarga, i moltes civilitzacions hi han vist el símbol del renaixement, de la renovació de la vida.


Que el nou començament del cicle ens pugui omplir d'alegria un cop més!

Etiquetas:

20.12.07

¿Último Pleno?


Hoy estaba previsto que nos reuniéramos por última vez en esta Legislatura el Pleno del Congreso de los Diputados, y seguramente así será.

Ha saltado, sin embargo, la sorpresa de la aprobación de tramitar como Proyecto de Ley el texto del Real Decreto convalidado hoy sobre retribución de la actividad de producción de energía eléctrica que podría ser que obligara a la convocatoria, poco probable, de otro Pleno antes de la disolución de las Cortes.

Ha sido, desde luego, una Legislatura complicada, como no podía ser de otra manera, dada la composición que resultó de las elecciones de 2004, sin mayoría absoluta, y el comportamiento de la oposición ejercida por el PP que, simplemente, me resisto a calificar, para mantener la conocida moderación de este blog.

El Pleno final también ha sido complicado, con maniobras tendentes a poner en apuros al Gobierno, aún a costa de las inversiones en Catalunya, y que han protagonizado diversos grupos parlamentarios.

Lo importante, sin embargo, es que han quedado aprobados, por mayoría más que absoluta, los Presupuestos Generales del Estado, que van a permitir la realización de las políticas más sociales de nuestra historia reciente.

Ahora, a partir de la disolución de las Cortes Generales, nos compete a los integrantes de la Diputación Permanente mantener las responsabilidades de la representación popular y los principios del sistema democrático parlamentario.

Etiquetas: ,

19.12.07

León Máximo Rodríguez Valverde


Un nombre tan superlativo y rotundo como sus convicciones socialistas.

León Máximo Rodríguez Valverde, militante socialista tanto en la UGT como en el PSOE, era un ebanista fino, que desde esa militancia se incorporó al Batallón Largo Caballero en defensa de la legitimidad republicana. Fue condenado a muerte por los así llamados tribunales franquistas, viendo conmutada esa pena por la de treinta años de reclusión. Se exilió a Toulouse en 1953 y allí ejerció como socialista en la capital del exilio español en Francia.

Presidente de edad de las Cortes Constituyentes de 1977, lo fue también del Congreso en otras ocasiones. Emocionante su discurso como Presidente, sobre todo en el recuerdo al militante socialista Julián Besteiro, Presidente de las Cortes Constituyentes de 1931.


Diputado desde la Constituyente hasta la V Legislatura, ejerció férreamente como Jefe de Disciplina del Grupo Parlamentario Socialista. En su concepción de la labor política la disciplina respecto a las decisiones y orientaciones adoptadas colectivamente era fundamental. No creo que ninguno de los que fuimos diputados en aquellas legislaturas nos salváramos de alguna multa, pese a la acendrada disciplina de la inmensa mayoría.

Debo confesar que la multa que me correspondió a mí tuvo un cierto carácter póstumo, puesto que la recibí con las Cortes ya disueltas por haber faltado a alguna votación en el último pleno de la legislatura a causa de una actividad política en mi Agrupación.


Recuerdo, y espero seguir recordando, la primera frase que me dirigió cuando llegué al Congreso iniciada ya la III Legislatura. Mirándome con sus escrutadores ojos me espetó:
"Sólo para irnos conociendo: ¿Tú eres de los que juran o de los que prometemos?" refiriéndose a la doble fórmula posible de aceptación del cargo de Diputado. "¡De los que prometemos!" le respondí sin la menor vacilación.

La relación fue magnífica durante todo el tiempo en que coincidimos. León Máximo dispensaba su magisterio y su ejemplo de militante socialista y de sabio político a todos nosotros, los que llegábamos a la política institucional quizá sin conocer suficientemente todo el trabajo de los luchadores por la justicia social que habían resistido toda la dictadura.

Esta mañana, a los diez años de su fallecimiento, se le ha tributado en el Congreso de los Diputados un más que merecido homenaje, que ha estado presidido por una contenida emoción y por una gran hondura política.


Que el recuerdo de León Máximo Rodríguez Valverde, militante socialista, se mantenga vivo en nosotros.

Etiquetas: , ,

18.12.07

Innocents


Heus ací una de les fotos premiades enguany per UNICEF, com a part de la seva defensa dels drets dels infants.

Si el que es tractava era de remoure consciències, espero que sigui ben eficaç.

Els infants palestins fotografiats són les víctimes més innocents d'una situació essencialment injusta.

Cal que tots aprofitem qualsevol oportunitat per a treballar per una pau justa i duradora a la regió.

Cal que acabem d'una vegada amb el sacrifici dels innocents!

Etiquetas: ,

17.12.07

La brúixola espatllada



Ho sap gairebé tothom. Dimarts passat el senador Pere Macías, de CiU, va proporcionar al PP una victòria en aconseguir que es vetés la secció 27 dels Pressupostos Generals de l'Estat, el que suposava el retorn de tot el projecte al Congrés sense que el Senat pogués discutir les esmenes que s'havien anat pactant en el decurs de la tramitació parlamentària. Cal dir que els senadors d'ERC van donar el seus vots - del tot irrellevants per al resultat - a la coalició CiU-PP.

Dijous d'aquesta setmana al Congrés dels Diputats aprovarem en una sola votació el text que va sortir cap al Senat.

En aquesta operació han desaparegut les previsions pressupostàries per a inversions arreu de Catalunya, com ara als barris de Vic, als barris de Barcelona, a l'Hospital Clínic de Barcelona, la variant de la Seu d'Urgell, el Teatre de Vic, la rehabilitació del Monestir de Vallbona de les Monges o del Castell de Figueres. Tot això és irrecuperable.

Aquest és el preu que CiU ha decidit de fer pagar al poble de Catalunya per marcar enfrontament amb el Ministeri de l'Habitatge, quina secció pressupostària va vetar.

Definitivament als de CiU se'ls ha espatllat la brúixola, o bé és que no saben fer-la servir gens ni mica.

Han perdut totalment el Nord i totes les altres referències.

De quina altra manera es pot explicar aquest càstig al poble de Catalunya per una tan minsa i efímera victòria?

(article publicat a e-noticies)

Etiquetas: ,

16.12.07

La Catalunya optimista


Aquest matí el Consell Nacional del Partit dels Socialistes de Catalunya ha elegit la companya Carme Chacón com a cap de llista per Barcelona per a les properes eleccions generals de març de 2008.

Immediatament després de la sessió del Consell s'ha celebrat un acte públic, amb intervencions del Primer Secretari José Montilla i de la candidata tot just elegida.

M'interessa destacar només algun aspecte de l'intervenció de Chacón, que ha parlat de Catalunya com un país fort, amb capacitat de lideratge a Espanya i a Europa, i ha fet una crida a convertir "l'indignació justa del català emprenyat en l'empenta del català emprenedor."

Aquesta idea m'agrada d'allò més, perquè apel.la a la capacitat de la nostra societat per a afrontar els reptes que ens planteja la lluita per una major llibertat, justícia i solidaritat, és a dir, per la justícia social.

En seguirem parlant, i molt, d'aquí a març.

Etiquetas: , ,

15.12.07

Alcorcón (y 2)



Parece que esta vez ha sido imposible.

Alguien se ha empeñado en que no saliera, y lo ha conseguido.

Los que estamos de veras a favor de una paz justa, y sabemos que para ello se debe de hablar con todos, no cejaremos.

Seguiremos intentándolo.

Etiquetas: , ,

14.12.07

Alcorcón


En esta ocasión me toca un destino más cercano: Alcorcón, en el sur madrileño.

Voy a participar en representación del Intergrupo Parlamentario por Palestina en las sesiones del Foro por una Paz Justa en Oriente Próximo.

Se anuncia una tarea difícil, ciertamente muy difícil. El objetivo de poner de acuerdo las voluntades de gentes muy diversas, con muy distintas tradiciones y culturas políticas y sociales, no es fácil en absoluto.

No está escrito en ninguna parte que el trabajo por la paz sea un trabajo fácil, y algunos pensamos dedicar a ello nuestros esfuerzos con plena conciencia de las dificultades existentes.

Como dice una cita de Antonio Gramsci que colgué hace poco en este blog: Debemos oponer al pesimismo de la inteligencia el optimismo de la voluntad.

El objetivo, la liberación de la situación de injusta opresión del pueblo palestino, el fin de la ocupación y la consolidación de relaciones pacíficas en la región, bien lo vale.

Etiquetas: , ,

12.12.07

Un greu error



Quan ja han passat dos dies des de la votació del Senat vetant la secció 27 dels Pressupostos Generals de l'Estat, corresponent al Ministeri de l'Habitatge, ha arribat potser el moment de parlar-ne amb una mica de calma.

La proesa del senador Pere Macías, de CiU, fent que el PP guanyés la votació contra el projecte de Pressupostos té unes conseqüències que van molt més enllà del simple error parlamentari, d'un moment d'escalfament pre-electoral, per a convertir-se en un greu error polític.

El que ha aconseguit CiU ha estat bloquejar la discussió dels pressupostos al Senat i posar el Congrés dels Diputats davant l'alternativa de confirmar el text pressupostari ja aprovat per la Cambra Baixa o bé retornar el projecte al Govern, sense cap possibilitat reglamentària d'incorporar-hi cap esmena. És a dir, el que ja hi havia el mes de novembre o bé res de res, o sigui pròrroga pressupostària.

A part de deixar al Senat al marge de les feines pressupostàries per donar tot el protagonisme al Congrés, això suposa que decauen, que no es poden discutir, que és com si no haguessin existit mai, totes les esmenes pactades per a ser aprovades al Senat, moltes d'elles referides a inversions a Catalunya i algunes que tenien el seu origen en propostes de la mateixa CiU.

Així desapareixen, gràcies al vot conjunt de CiU i PP, les previsions d'inversions estatals a barris de Barcelona, a barris de Vic, la construcció del Teatre de Vic, la rehabilitació del monestir de Vallbona de les Monges, la del castell de Figueres, o la variant de la Seu d'Urgell, entre d'altres, com la referida a provisions per a polítiques migratòries.

Sembla un preu excessiu el que CiU farà pagar al poble de Catalunya per un interès partidista d'oposar-se a la possible futura cap de llista socialista per Barcelona, la Ministra de l'Habitatge Carme Chacón.

Ara hem sentit les excuses de mal pagador de Duran Lleida, que pretén que la culpa és dels negociadors socialistes. Simplement, no s'ho creu ningú.

Quan CiU va decidir posar els seus vots al servei del PP havia de saber les conseqüències dels seus actes, propis, voluntaris i unilateralment decidits.

Si ignorava el que el reglament preveu per a aquests casos, la situació és encara més imperdonable, i no hi ha altre sortida, només hi ha dues possibilitats, o CIU va decidir castigar el poble de Catalunya per aventurisme electoralista, o ho ha fet per ignorància.

Ah, en tot aquest espectacle, els senadors d'ERC van regalar els seus vots a la coalició CiU-PP, amb l'agreujant que que aquests vots eren absolutament irrellevants per al resultat de la votació.

Etiquetas: , ,

11.12.07

Una cita / XXXVIII


Bisogna opporre al pessimismo dell'intelligenza l'ottimismo della volontà.

Antonio GRAMSCI (1891 -1937)

(Cal oposar al pessimisme de l'intel.ligència l'optimisme de la voluntat)

(Debemos oponer al pesimismo de la inteligencia el optimismo de la voluntad)

Etiquetas: ,

10.12.07

Sense of humour

Com milers dels meus conciutadans, alguns dels quals feien notar la seva presència parlant ben fort la llengua pròpia allí on fossin, he passat el pont a Londres.

M'he deixat anar pel pendís de la meva temptació habitual, la de les llibreries, i n'he visitat algunes, fent-hi, fins i tot, alguna compra. Us volia parlar d'algun d'aquests llibres.

A la llibreria del Parlament, vaig comprar, entre d'altres, el darrer llibre de John O'Farrell, quin títol tradueixo aproximativament: "Una extraordinariament imparcial història de Bretanya, o 2.000 anys d'idiotes de classe alta al càrrec.", i una compilació de Iain Dale, amb el títol, també traduït aproximativament de "500 de les més divertides, agres i erudites coses que s'han dit sobre la política."

En un altre indret, vaig comprar un recull de Charlie Croker, amb el títol que més o menys diu: "Perdut en la traducció. Desgràcies en anglès a l'estranger."

Es tracta en tots tres casos d'una aproximació irònica, o almenys farcida de sentit de l'humor, a algunes de les coses que es consideren més sèries: la història pròpia, la llengua pròpia, i la política.

Aquest exercici del sentit de l'humor és patrimoni clar dels qui es senten ben segurs d'ells mateixos.

Voleu dir que una mica de sentit de l'humor en tractar la nostra història, la nostra llengua i la nostra política, no ens anirien d'allò més bé?

Em sembla que hi guanyaríem en seguretat i estima pròpia, ens posaríem menys pedres al fetge, i viuríem millor.

(article publicat a e-noticies)

Etiquetas: ,

5.12.07

Londres


Museus, teatre, parcs, carrers i més carrers, aparadors. Aquest és el menú previst per a aquests dies de pont a Londres.

Fins a la tornada!

Etiquetas:

4.12.07

Això és la dreta


La mateixa dreta que va escridassar el President del Govern al funeral pel Guàrdia Civil assassinat per ETA és la que va impedir ahir que a Madrid hi hagués cinc minuts de silenci en record de la víctima.

La dreta intolerant, violenta en la seva expressió, rabiosa, no va respectar l'intent d'homenatge a la víctima que diuen defensar.

El silenci no va ser possible. Davant la nova seu de l'Ajuntament de Madrid es van dedicar a escridassar a tort i a dret, culminant la seva depurada expressió de pensament polític amb la sonora manifestació de la seva homofòbia, en qualificar com a "maricón" el regidor del PSOE Pedro Zerolo. Com es pot comprovar quelcom molt ajustat a la convocatòria dels minuts de silenci en repulsa dels assassinats etarres.

Aquesta, sí, aquesta, és la dreta amb la que el PP se'n va de manifestació tan sovint.

Etiquetas: ,

3.12.07

Que podríem anar per feina ?



Cal reconèixer-ho. Sigui quina sigui la xifra real de participants, la manifestació de dissabte passat a Barcelona va ser tot un èxit per als convocants.


La manifestació ha demostrat, entre d'altres coses, l'encert de l'anàlisi del President Montilla quan en recent conferència pronunciada a Madrid advertia sobre el que va anomenar en castellà - donat el lloc i el públic - com a "desapego" dels catalans envers l'Estat.

El que cal ara, em sembla, és que no es converteixin les energies de la gent en una nova edició del sempitern victimisme.

El que cal ara, em torna a semblar, és posar-se a treballar per a donar resposta a les necessitats de la gent.


Caldria, per a obtenir això, que els qui han treballat poc durant 23 anys pel que fa a aconseguir inversions en infraestructures i que consideraven lloable la política del ministre Álvarez Cascos, es posin a treballar en aquest sentit després de manifestar-se.


Caldria també que els qui haurien d'estar treballant en aquests moments en aquesta direcció, perquè tenen responsabilitats de govern, s'hi posi de debò després de manifestar-se.


Caldria que tots aquests acompanyessin els socialistes, que han treballat, treballen i treballaran en favor i al servei del poble de Catalunya.


Que podríem anar per feina? és una modesta proposició formulada, fins i tot, en forma interrogativa, però que em sembla essencial.

(article publicat a e-noticies)

Etiquetas: , ,

2.12.07

Contra la mort, contra ETA !


L'assassinat de guàrdies civils desarmats no és una heroica acció de cap gudari gloriós.

L'assassinat és un crim, és una canallada, és una cobardia.

L'assassinat no pot trobar justificació de cap mena en cap deliri polític, ètnic ni supremacista.

Totes les forces polítiques, totes les forces socials han de coincidir en la condemna.


El legítim debat polític no s'ha de confondre am una utilització electoralista de les accions dels terroristes.

"Per a la vida s'ha fet l'home, no per a la mort s'ha fet", cantava Raimon.

Etiquetas: ,