30.9.08

L'ou de la serp


Sembla que l'ou de la serp va eclosionar diumenge a Àustria.

En les eleccions federals austríaques l'extrema dreta organitzada en dos partits polítics diferents ha fregat el 30 per 100 dels sufragis. Els mal anomenats liberals del Partit Liberal Austríac (FPÖ), de Heinz-Christian Strache van obtenir el 18 per 100, i les llistes de la Unió per al Futur d'Àustria (BZÖ), del conegut Jörg Haider, van arribar a tenir un 11 per 100.

Això significa que la suma d'ambdós organitzacions extremistes, xenòfobes, exaltadores de suposades identitats etnicistes, superen per gairebé tres dècimes els vots dels socialdemòcrates del SPÖ, i passen de 4 punts i 4 dècimes dels centre-dretà Partit Popular (ÖVP).

Segurament aquests resultats no faran canviar el govern de coalició del SPÖ i ÖVP, però resulten ben preocupants per tots els que creiem en els valors de la solidaritat humana, la convivència i el progrés, perquè expressen una adhesió de gairebé el 24 per 100 dels ciutadans austríacs a postulats excloents, intolerants, racistes, que fan una insuportable ferum a feixisme.

Tot plegat no resulta gens tranquil.litzador si pensem, encara que sigui per sobre, en les lliçons de la història d'Europa del segle passat, i posa ben de manifest que algunes errades monumentals deuen haver comès els socialdemòcrates i els centre-dretans, per a que el poble accepti activament propostes com les de les extremes dretes.

Potser cal que recordem que el millor sistema de matar la serp és esclafar-ne l'ou.

(article publicat a e-noticies)

Etiquetas: ,

29.9.08

70 anys


Avui fa just setanta anys que a Munic, el britànic Chamberlain i el francès Daladier, parlant en realitat en nom de totes les potències democràtiques, varen cedir a Hitler les terres on vivien els txecs de parla alemanya.

Així el poble dels meus avantpassats materns va quedar separat de la Bohèmia històrica i va ser annexat al III Reich, així va començar una sangonosa i cruel història de neteges ètniques successives, que va culminar amb l'expulsió massiva dels sudets i la confiscació general de les seves terres, mitjançant els anomenats Decrets Benes, que van consolidar un càstig col.lectiu a un poble que no s'havia pogut manifestar democràticament sobre el seu destí.

Aquest càstig col.lectiu és l'únic de la complicadíssima història europea que es manté vigent, malgrat les primeres intencions de la Unió Europea d'exigir a Txèquia la derogació dels Decrets com a condició d'ingrés.

De la transformació de Blottendorf, el poble dels meus avantpassats absents de la regió des de feia generacions, en l'actual Polevsko, i de les implicacions sentimentals de la qüestió ja n'he parlat en altres ocasions, i no us avorriré amb repeticions.

Etiquetas: , ,

25.9.08

Atenes


Surto cap a Atenes, enviat per Acsur, per a assistir a la reunió de Grupo Sur, xarxa d'ONGS europees que intentem treballar plegades tant com podem, amb una clara orientació cap a la cooperació transformadora, des d'una perspectiva d'esquerres, ben variades i ben plurals.

El programa va carregat, però són moltes les coses de les que hem de parlar.

A la tornada, jo tornaré a escriure, i no em faria res que vosaltres tornéssiu a llegir-me.

Etiquetas: , ,

24.9.08

Botifarra a les 65 hores!



L'actual situació de l'economia especulativa no ens ha de fer canviar gens ni mica la nostra postura respecte als drets dels treballadors, adquirits amb lluites no gens fàcils, dures i a cops cruentes.

Som molts i molts els que a tot Europa pensem, cadascú amb l'expressió pròpia del seu idioma, que cal fer botifarra a les 65 hores. De fet es preparen per a aquesta tardor manifestacions diverses d'oposició al projecte de directiva que pretén establir-les.

Els socialistes de l'Eixample hem decidit que, a més de sumar-nos a les iniciatives sindicals, hi podíem dir la nostra en una civilitzada, pacífica i participativa manera, no mancada, però, de la necessària duresa en la postura.

Per això està convocada per a diumenge 5 d'octubre, a partir de les 13 hores, a l'Avinguda Mistral/Rocafort, de Barcelona, una "Botifarrada popular" contra les 65 hores.

Qui vulgui acompanyar-nos es pot posar en contacte amb l'Agrupació de l'Eixample del PSC en el correu eixample@socialistes.org

Tothom hi és benvingut!

Etiquetas: , ,

23.9.08

Visca l'Estat!


Tots els aferrissats defensors de la llibertat econòmica sense límits ni regles, tots els que s'han manifestat sempre a favor del dret a especular com a dret fonamental de les persones, s'han posat ara d'acord per a demanar parèntesis pel cap baix, i pel cap alt per a proclamar la necessitat de que l'Estat intervingui en l'economia.

Sembla que les virtuts de l'economia financera basada en la ficció i en les jugades de casino no resulten tan atractives per als especuladors quan es produeixen pèrdues, i aleshores es veuen totes les virtuts de l'intervenció estatal.

El furor dels conversos es limita, però, a les injeccions monetàries, i no s'estén de cap de les maneres a l'establiment d'unes normes de control i de garanties de les operacions financeres, que els continuen semblant una intolerable intromissió en la seva llibertat d'enriquir-se.

No sóc pas tan optimista com els qui diuen, com Joseph Stiglitz, que la situació de crisis actual és al capitalisme el que la caiguda del mur de Berlín va ser al comunisme, però em sembla que si la crisi canvia alguna cosa - com ho ha de fer per definició - ha de conduir a la fi de l'economia de casino i a l'establiment de regles, controls i garanties, mal que pesi als mal anomenats neo-cons.

Aquesta crisi serà, potser, el final de la història dels que van proclamar el final de la història, i marcarà el reconeixement de la necessitat d'intervenció de la política, de l'Estat, en la vida econòmica.

(article publicat a e-noticies)

Etiquetas: , , ,

22.9.08

Por la libertad


Por la libertad, por la democracia, por la paz, por los derechos humanos.

Por el futuro.

ETA no, ETA ez.

Etiquetas: , ,

Festa de la Rosa


Enguany hem arribat a la 19ena. edició de la Festa de la Rosa, que celebrem a Gavà els del PSC.

Com sempre que puc, és a dir gairebé cada any, hi he anat amb els companys i companyes de l'Agrupació de l'Eixample, en la que milito.

Així marquem l'inici del nostre curs polític, tornant-nos a veure després de les vacances, per a comentar la jugada i agafar empenta per a la feina de l'any.

Hi ha hagut intervencions del company Jordi Hereu, President de la Federació de Barcelona i Alcalde de la Ciutat; de la companya Carme Chacón de la Comissió Executiva Federal i Ministra de Defensa; i del Company José Montilla, Primer Secretari del PSC i President de la Generalitat de Catalunya.

Després hem dinat tots junts, hem fet petar la xerrada i hem gaudit del plaer d'estar amb els companys i companyes, amb les persones amb les que compartim ideals, objectius polítics i feina diària.

Per a nosaltres, els socialistes, fer això, estar junts, compartir, és tota una festa.

Etiquetas: , ,

21.9.08

Contrastos



El contrast estètic entre la peça clàssica que s'exposa al Museu Arqueològic (Muzeu Arkeologick, en albanès) de Durres i la decoració de l'edifici del centre de Tirana és prou evident com per a dedicar-hi cap comentari.

M'ha semblat que a Albània es poden trobar molts altres contrastos, en la vida social, econòmica i política.

Un país vacil.lant entre l'emigració - que ha arribat a un terç de la població - i l'esperança en el futur, entre l'afirmació identitària més dura i l'obertura al món, entre el desig d'integració europea i la desconfiança, entre moltes d'altres dualitats que vaig entrellucar en una visita tan curta com intensa.

Interessant país, i peça no gens menyspreable del puzle mediterrani, que em proposo seguir amb una atenció molt més gran que la que hi dedicava abans.

Etiquetas: , , ,

18.9.08

Albània


Surto cap a Tirana per a participar en un seminari organitzat pel IEMed sobre Albània i el Procés de Barcelona: Unió per a la Mediterrània.

L'interés del seminari és prou clar donada la participació per primer cop de delegats albanesos a les sessions de l'Assemblea Parlamentària Euro-Mediterrània que reunirà el seu plenari a Jordània el proper mes d'octubre.

Em sembla que la participació el més àmplia possible en instàncies democràtiques de debat polític és una bona cosa, i el seminari pretén estimular-la.

Fins a la tornada!

Etiquetas: , , ,

17.9.08

Aquest capitalisme és la crisi



Ni als més ferotges caricaturistes del capitalisme clàssic se'ls va ocórrer una situació com la present, en què la crisi provocada per les especulacions capitalistes d'una economia no productiva, sinó merament financera, estan posant el perill la vida econòmica real de tothom.

L'economia productiva es veu, i es veurà, arrossegada en una voràgine destructora que afectarà de manera directa les vides i les esperances de la població, esperem que de forma limitada per efecte de les polítiques públiques que s'estan esmerçant en contrarestar la riuada provocada pels especuladors.

Mentre, els més conspicus liberals, els majors defensors del mercat lliure i sense limitacions, demanen les intervencions financeres públiques per a salvar els grans negocis, això sí, sense acceptar el necessari control de les seves activitats.

Aquesta no és una crònica econòmica, en trobareu de molt ben fonamentades i molt ben explicades arreu de la xarxa i a la premsa tradicional.

Això és, simplement, una expressió de disgust davant del cinisme dels liberals de tota la vida convertits en intervencionistes en defensa pròpia, i és també un crit d'alarma i de solidaritat amb els qui reben els cops de la crisi que no han provocat.

Etiquetas: , ,

16.9.08

Ciutadans còmplices


Hem tingut una sequera severa, que ha preocupat tothom, administracions i també, i molt principalment, els ciutadans.

L'administració de la Generalitat va fer el seu paper mitjançant mesures d'estalvi obligatori d'aigua que es van perllongar més enllà de les fortes, sostingudes i benvingudes pluges de juny. També va invertir recursos públics en mesures contra els efectes de la sequera, un total de 490 milions d'euros, 450 dels quals en obres estructurals noves o avançades respecte als terminis previstos.

Tot això quedarà com a equipaments que han de permetre que Catalunya enfronti en millors condicions futures i més que possibles èpoques de sequera.

Els ciutadans van fer també el seu paper, fonamental, en les mesures contra els efectes de la sequera.

En concret, els ciutadans de l'àrea metropolitana de Barcelona - que és una de les zones que consumeix menys aigua per càpita de tot Europa - van estalviar voluntàriament aigua en unes proporcions molt més que considerables, arribant gairebé a un 21 % d'estalvi en la darrera setmana de juny, ja després de les pluges.

Aquesta actitud estalviadora és digna d'elogi, perquè  no es deu - com afirmen els qui sempre desconfien del poble - a una qüestió de preu del subministrament, sinó a una clara consciència sobre la necessitat de la solidaritat i de la cooperació en la gestió de l'aigua. 

La plena adquisició de la consciència del fet que l'aigua és un bé escàs és el que està en la base d'aquest estalvi.

Els ciutadans de Barcelona i l'àrea metropolitana, solidaris i cooperadors, han demostrat que són còmplices els uns dels altres en la gestió de la cosa pública, i això és ben important.

(article publicat a e-noticies)

Etiquetas: , ,

14.9.08

Una cita / LIII


The rights of one are as sacred as the rights of a million.

Eugene Victor DEBS (1855 - 1926)

(Els drets d'un sol són tan sagrats com els drets d'un milió)

(Los derechos de uno son tan sagrados como los derechos de un millón)

Etiquetas: , , ,

12.9.08

França endins


L'any vinent es mostra completament avar en matèria de ponts.

Per això cal aprofitar els d'enguany que, en canvi, ha estat ben generós en la matèria.

Així doncs, ens n'anem de pacífica i familiar expedició rural, França endins.

No n'hi ha prou amb un govern de dretes per matar la meva francofília.

Ja ens reveurem, si ho voleu, a la tornada.

Etiquetas: ,

11.9.08

Edvige


No es tracta d'una novel.la d'anticipació social, d'aquelles que alguns en diuen de ciència-ficció política. No és tampoc el nom d'una misteriosa dama nòrdica, protagonista d'algun bromós relat.

És quelcom molt més brutal, és el nom que ha donat el govern francès a un mecanisme informàtic d'informació policial de proporcions desconegudes en règims democràtics.

Edvige és l'acrònim de "Exploitation documentaire et valorisation de l'information générale" (explotació documental i valoració de l'informació general, en traducció literal).

Aquest sistema, quina descripció detallada podeu trobar en el decret 2008-632, de 27 de juny, que el crea, permet l'acumulació d'informació de persones que suposin un perill potencial per a la societat, entre les que es compten els que pretenguin, exerceixin o hagin exercit un mandat polític, sindical o econòmic o que tinguin un paper institucional, econòmic, social o religiós significatiu.

Les dades acumulades, ultra l'adreça, estat civil, professió, signes particulars, s'estenen a desplaçaments, antecedents judicials, fotografies, comportament, i opinions polítiques, filosòfiques i religioses i afiliació sindical.

Aquestes dades també poden acumular-se de les persones amb les que l'individu potencialment perillós tingui o hagi tingut una relació directa i no fortuïta.

Això està passant al si de la democràtica Europa, i a la França que va donar l'esperança de llibertat al món.

Pensem-hi i, sobre tot, actuem!

Etiquetas: , , , ,

10.9.08

Do de llengües


A partir d'avui trobareu al blog un nou servei, la traducció automàtica al castellà, al francès, a l'anglès i a l'alemany, que són els idiomes que preveu el traductor gratuït de la Generalitat de Catalunya.
En trobareu l'accés a la columna de la dreta, just sota el lema de la pàgina.

Això permetrà als meus esforçats lectors que no dominen el català, l'accés al contingut dels posts.

Espero que això, la comprensió lingüística del que escric, no els faci desistir del seu estrany costum d'entrar a aquest blog.

De moment no arribo al xinès, però mai no es pot dir que d'aquesta aigua no en beuré!

Etiquetas: ,

9.9.08

Ciutadans? Mai de la vida!


Sembla que hi ha sectors ben a la dreta, dins del PP i de la jerarquia catòlica, que podrien tenir aquest lema en les seves hipotètiques banderes.

Han mirat tan sí com no de boicotejar una assignatura d'ètica cívica, amb equivalents pràcticament a tots els països del nostre entorn, que aquí anomenem "Educació per a la ciutadania". No els agrada gens ni mica, no se sap ben bé si per la part d'educació o per la part de ciutadania.

Diuen que ningú els ha de dir als seus fills res sobre ètica ni moral, i que només ells poden decidir que se'ls explica. De moment no han portat l'argument a la física o a la matemàtica, però no crec que triguin gaire a posar-se en la mateixa tessitura en matèria de ciències naturals.

Qui creu que no s'han d'explicar regles de convivència democràtica, ni parlar dels drets de tots els ciutadans, ni de respecte a les diferències, per exemple, està en un pendís que el portarà tard o d'hora a provar d'impedir que algú expliqui als seus fills la reproducció dels organismes sexuats i, per descomptat, l'evolució de les espècies.

De moment no se n'estan sortint gaire bé, sembla que hi ha un 0,6 per 100 d'objeccions del que ells en diuen consciència.

Fa mal, però, veure com persisteix la nissaga "intel.lectual" dels qui cridaven "Vivan las cadenas" i ara promocionen el "Ciutadans? Mai de la vida!"

(article publicat a e-noticies)

Etiquetas: , ,

7.9.08

Groupies de andanada


Como buenos "groupies" de McCain y de Palin, los representantes del PP no dudaron en apechugar con millas y millas de recorrido para llegar a la Convención del Partido Republicano y asistir al discurso de "su" candidato a Presidente de los Estados Unidos de América.

Nada que objetar, al contrario, mientras estaban allí era más difícil transmitir las órdenes en directo a Telemadrid.

Lo que resulta penoso es pensar en la poca consideración de que debe de gozar la lideresa Aguirre entre sus colegas republicanos y lo poco que han cundido los esfuerzos para hacer méritos de Jorge Moragas, cuando les colocaron en plena andanada, a distancias siderales de los puestos de cortesía.

Esas son cosas que pueden ocurrir, y de hecho ocurren, pero lo que no llego a entender es que la prensa digital de la derecha, como por ejemplo "El Semanal Digital", del que está extraída la foto, se dediquen a difundir este recuerdo de vacaciones, que tan poco contribuye al prestigio de sus protagonistas.

Etiquetas: , , ,

6.9.08

Fil a l'agulla


En la primera reunió de la Comissió Constitucional en el present període de sessions, vam posar fil a l'agulla de les necessàries reformes de la Llei Electoral (de nom oficial i desconegut Llei Orgànica del Règim Electoral General).

Vam aprovar la sol.licitud al Ple del Congrés de la creació d'una Subcomissió sobre la matèria, i en vam aprovar també la proposta de normes de funcionament.

Era quelcom pendent des de l'anterior legislatura, quan vam arribar a començar la reunió de la Comissió Constitucional que havia de fer el mateix que ara, però va ser impossible per causa de l'enrabiada que havia agafat el PP a compte de la Llei per a la Igualtat.

Ara sembla que ja hem posat fil a l'agulla.

Etiquetas: , ,

4.9.08

Manca finezza




Lo ha publicado en el más mundial de los periódicos patrios, y ha sido comentado por la eximia Mercè Perelló en su más que recomendable blog Opiniones.

El artículo de Don Adolfo Suárez Illana, que aparece vestido de corto en la foto de la izquierda, se refiere a nuestros extintos primos neandertales, una reconstrucción hipotética de cuyo rostro tipo aperece en la foto de arriba.

No lo hace por una súbita y documentada afición a la paleoantropología, no.

Lo hace para referirse a los socialistas y entroncar directamente nuestras propuestas políticas con las prácticas que atribuye a los neandertales.

Dice el Sr. Suárez Illana que el hombre de neandertal practicaba una forma primitiva de aborto y también una forma primitiva de eutanasia, al abandonar a los viejos, y que los socialistas nos inspiramos en los mismos para nuestras propuestas sobre el derecho de las mujeres a disponer de su propio cuerpo y sobre el derecho de todos a una muerte digna.

Tan cultivado y fino señor parece no estar demasiado al corriente de los descubrimientos que indican, por la aparición de cráneos desdentados, que los neandertales cuidaban y alimentaban a los ancianos que no se podían valer por sí mismos, a los que dedicaban también ritos fúnebres. No se me alcanza lo que la mente del Sr. Suárez Illana se representa con las palabras "forma primitiva de aborto", por lo que no puedo compararlo con ninguno de los conocimientos accesibles respecto a los neandertales.

Pero de lo que se trata no es de juzgar los conocimientos especializados del Sr. Suárez Illana, sino la intención política descalificadora de su artículo, en que se asimila a los socialistas con los desaparecidos neandertales.

Nada es nuevo bajo la capa del sol, y ya otros políticos más a la derecha que el PP con el que - si mal no recuerdo - tuvo del Sr. Suárez Illana algún fracasado escarceo electoral en Castilla - La Mancha, se le adelantaron en la negación del carácter plenamente humano de los que consideraban sus enemigos - que no adversarios - políticos.

Será sin duda por un prurito de equilibrio y para compensar la donosura que derrama con lisura el Sr. Suárez Illana, pero su falta de finura política es de un tamaño decididamente descomunal.

No es la primera vez que lo digo, pero me parece claro que en la política de la derecha española sigue habiendo una espectacular manca de finezza.

P.S.: Lo de la blogosfera es inagotable, y reconozco que antes de escribir este post no había leido el que Regino Mateo publica en su blog unsantanderposible, con el que coincido del todo, y cuya lectura os recomiendo. Es mucho más serio y profundo que el mío, como pasa siempre con Regino.

Etiquetas: ,

3.9.08

Bajo el signo de Franco




Las fotos están tomadas en Lanzarote, durante la última semana del recién concluido mes de agosto del presente año de 2008.

No se trata de un archivo histórico, sino de algo que puede verse hoy en las calles, respectivamente y por orden, de Femés (municipio de Yaiza), Haría y Teguise.

Así cumplen la Ley de Memoria Histórica las variadas y variopintas derechas canarias, que parecen coincidir en sentirse muy cómodas viviendo bajo el signo de Franco.

P.S.: Hice más fotos del mismo estilo, y las publicaré, al menos algunas de ellas.

Etiquetas: , ,

2.9.08

De les Açores a Sebastopol


A les Açores es va escenificar l'acord d'uns quants per a prescindir del Dret Internacional i de les opinions públiques lliurement expressades pels ciutadans.

Allí es va fer públic que havien decidit usar la força sense fonament jurídic ni recolzament polític, i passar a atacar un país sobirà com era l'Irak, usant la mentida més descarada - recordem les "armes de destrucció massiva" - sobre les actuacions de Saddam Hussein, per altra banda un impresentable tirà. Deixem de banda ara les circumstàncies del seu procés i la sempre injustificable aplicació de la pena de mort.

Allà, a les Açores va començar descaradament el nou desordre mundial, l'intent de destrucció dels mecanismes jurídics multilaterals de composició i resolució de conflictes, la decisió de tirar pel dret com a millor solució per a tot.

Després han vingut altres violacions del Dret Internacional, amb variats actors. Només cal esmentar Kòsovo, Abjàsia i Ossètia del Sud. La llei del més fort, o de qui creu ésser-ho en un moment donat s'ha santificat per totes bandes, i els resultats són prou clars: guerres, destrucció, dolor, mort.

Del Càucas l'atenció dels més previsors passa ja a la ucraïnesa Sebastopol, a la Península de Crimea, i els presagis no són pas massa bons.

Temps era temps s'usava a casa nostra una dita justificada per certa burgesia que es va fer la barba d'or venent teixits per als uniformes de totes les bandes de la Guerra de Crimea: "Déu ens doni un bon sol i guerra a Sebastopol".

Hi ha algú a qui li interessi ara una guerra a Sebastopol?

(article publicat a e-noticies)

Etiquetas: ,

1.9.08

Rentrée


Doncs resulta que s'ha acabat el temps de les vacances.

De tornada a Barcelona, hi trobem prou coses de les que ocupar-se.

Au, som-hi, que no ha estat res!

Etiquetas: ,