13.11.08

Debat de Pressupostos 2009


Aquesta tarda ha acabat el Ple del Congrés dels Diputats d'aprovació dels Pressupostos Generals de l'Estat.

Com cada any ha estat una sessió llarga, de dilluns tarda fins dimecres tarda, i jo diria que feixuga. El cert és que de vegades costa de trobar un sentit a tornar a discutir ara les mateixes esmenes que es van discutir fa una setmana en la també llarga sessió de dos dies, ben complets i sense interrupcions, de la Comissió de Pressupostos.

La feina de tornar a parlar de la mateixa cosa que s'ha parlat una setmana abans potser no sigui el súmmum de la racionalitat, però és el procediment que tenim, donat que en la legislatura anterior no varem aconseguir aprovar la modificació del reglament que ja era gairebé a punt, i que racionalitzava i alleugeria aquest tipus de debats, sense treure'ls ni una engruna de contingut polític.

Encara he d'estar content que a mi m'ha tocat defensar la postura del Grup Socialista en la secció d'Afers Estrangers i Cooperació, i he pogut fer un discurs ben polític, provocat per la baixa demagògia exercida pel Partit Popular a compte del pagament de les pintures de Barceló a la seu de Nacions Unides a Ginebra.

No es tracta de reproduir-lo aquí, però no puc deixar de dir que em sembla impresentable que s'intenti fer passar bou per bèstia grossa en una matèria com aquesta, i s'arribi a afirmar que es deixa de vacunar nens per pagar pintures, a plena consciència de que els diners pagats no han estat detrets de la cooperació, ni computats com tal, sinó afegits als pagaments, sense disminuir ni un euro de les finalitats de cooperació internacional per al desenvolupament.

En qualsevol cas, la bona notícia és que el Congrés dels Diputats no ha aprovat ni una sola esmena als Pressupostos que no hagi estat pactada amb el Grup Socialista.

Ara queda el Senat i el seu previsible veto, que serà aixecat pel Congrés en una sola votació.

Ja n'anirem parlant, si el tema us interessa.

Etiquetas: , ,