Acció exterior
Aquesta setmana l'únic diari que és alfabètic i que, a més, es ven grapat, ha dedicat la meitat superior de la seva portada i dues pàgines de la seva edició en paper de dilluns passat a "glossar" el malbaratament de recursos que diu que suposen les 196 delegacions exteriors de diferents comunitats autònomes, a les que qualifica d'ambaixades, tot ressaltant que una quarta part són de la Generalitat de Catalunya.
Si, fent tots els esforços que calen, deixem de banda la demagògia impresentable de barrejar aquesta "informació" amb recordatoris de la crisi econòmica mundial i el manteniment de la curiosa tesi de que l'estat de les autonomies perjudica l'economia, i mirem d'analitzar el que es diu en la font descrita, però no citada, resulta que tot es pot resumir en una apel.lació més al somatén contra la destrucció d'Espanya i a l'atribució de voluntats polítiques que no s'atreveixen a qualificar per part dels Governs que mantenen aquestes delegacions.
Caldria aclarir mínimament algun concepte ben bàsic per a que la resposta no fos la simple foguerada que potser es pretén provocar.
Diríem aleshores que cal distingir entre política exterior, que compromet internacionalment l'Estat i que es reserva constitucionalment a l'executiu estatal, i acció exterior, que en un Món com l'actual té una multiplicitat extraordinària de subjectes, des d'oenagés i empreses fins a entitats polítiques subestatals, com les Comunitats Autònomes o els Länder alemanys, que representen en conjunt el gruix de les accions exteriors, molt més enllà del que fa qualsevol Estat en aquesta matèria, malgrat mantenir, com he dit, el monopoli de la política exterior.
Si la confusió periodística fos de bona fe, n'hi hauria prou amb el corresponent suspens al mes de juny en l'assignatura de relacions exteriors per a l'autor de l'article i l'amonestació al redactor en cap per haver deixat passar un error tan barroer.
Em temo, però, que la bona fe no abunda gaire, quan en la mateixa "informació" es procura deixar ben clar que aquestes delegacions són molt dolentes quan es tracta de Catalunya, Euskadi i Andalusia, mentre que són perfectes en el cas de la Generalitat valenciana, que manté 27 delegacions exteriors absolutament impecables.
No com d'altres, és clar!
(article publicat a e-noticies)
Etiquetas: Afers Estrangers, Generalitat, política
Enviado por Jordi Pedret a las 21:24
1 Comentarios:
Este tema que planteas me parece de una importancia fundamental. Y es que todo el tema de las relaciones exteriores (abarcándolo todo, tanto la política exterior como la acción exterior) necesita ser repensado. El paradigma sigue basado en el monopolio estatal, lo que no es más que un residuo de una época estatocéntrica que ya está pasando.
Para mi el error básico es considerar esta actuación exterior como una política más, cuando en realidad no es más que una manifestación particular de todas y cada una de las demás políticas (entendido política en el sentido más amplio posible). A partir de aquí resulta absurdo negar capacidad de actuación exterior a quien tiene la responsabilidad de cuestiones como educación, sanidad, infraestructuras y un largo etcétera (la Comunidades Autónomas).
Al mismo tiempo hay que garantizar que la actuación exterior del Estado es leal con todos sus componentes (¿responde la política exterior española a los intereses de las Comunidades Autónomas?).
Pero, quizás lo más importante es diseñar un marco coordinado en el que todas las administraciones españolas actúen de forma conjunta; porque no hay que olvidar que las relaciones internacionales son, en un número muy significativo de casos, un juego de suma cero; y en el que los otros Estados son competidores (incluidos aquí los Estados comunitarios, por desgracia).
¡Ah, si se convirtieran en comunitarios los servicios diplomáticos de los Estados Miembros de la Unión Europea! No haría falta más para que Europa se uniera definitivamente. A un Estado lo construye más su servicio diplomático que el ejército.
Publicar un comentario
<< Home