Ni la Lluna, ni res!

Ara fa quaranta anys que la primera petjada humana es va imprimir a la superfície de la Lluna.

Jo recordo perfectament aquella nit del 20 de juny de 1969, i podria recitar la llista de les persones que ens havíem reunit per a seguir per televisió aquell moment realment històric, en que un habitant de la Terra arribava per primera vegada a un altre cos celeste. Estic ben segur de que moltíssima gent de la meva generació podria fer el mateix.

En aquell moment hi havia gent escèptica que afirmava que tot plegat era un engany del poder, en concret del Govern dels Estats Units d'Amèrica, un muntatge per a ensarronar el personal, que tot era mentida i mala fe. Argumentaven, amb suposada fonamentació científica, defectes i incongruències del que acabaven de veure.

Totes les objeccions van ser clarament rebutjades, i la realitat es va imposar per sí sola. L'home havia arribat a la Lluna, això era una veritat.

Això no va impedir que hi hagués gent que passés anys i panys mantenint la tesi de l'enganyifa, i que fins i tot ara n'hi continuï havent.

Quaranta anys després, i en un àmbit ben diferent, acabem d'assistir a un fet també històric, encara que de dimensions ben diferents. Es tracta de l'acord sobre finançament autonòmic que soluciona injustícies històriques i que suposa un pas endavant ben clar en la consolidació del nostre Estat de les Autonomies per la via federalitzant.

Com amb la Lluna, hi ha qui ho nega i diu que tot és una enganyifa del poder, en aquest cas dels Governs d'Espanya i de la Generalitat de Catalunya, i que és un muntatge per a ensarronar el personal, tot mentida i mala fe.

Es basen en el mateix tipus d'evidències científiques que els negacionistes de l'allunatge, i ells mateixos ho saben.

Em temo, però, que continuaran negant-ho encara quan hagin passat quaranta anys.

La realitat no els farà canviar mai d'opinió i de conviccions: Ni la Lluna, ni res!

(article publicat a e-noticies)