Sabíeu que cremen les oliveres?

Fa poques hores que he tornat del viatge a Palestina que vam organitzar des de l'Intergrup Parlamentari per Palestina del Congrés dels Diputats juntament amb la UNRWA, agència de les Nacions Unides a càrrec dels refugiats palestins.

El viatge ha tingut una certa repercussió mediàtica per la decisió israeliana de no autoritzar-nos a entrar a la Franja de Gaza, sota ocupació militar israeliana que en controla les fronteres i l'espai aeri i marítim, imposant-li un bloqueig contrari al Dret Internacional per ser un càstig col·lectiu a la població gazaui. D'això, però, en parlaré en alguna altra ocasió no massa llunyana.

Tal com havíem decidit prèviament vam decidir viatjar i fer tot el programa previst a Jerusalem i a Cisjordània amb UNRWA, el Comitè Israelià contra la Demolició de Cases, Breaking the Silence, els Comitès Populars de Resistència no Violenta, Al Fatah, Grups parlamentaris del Consell Legislatiu Palestí i representants de l'Autoritat Nacional Palestina. De tot això també en continuaré parlant.

Avui, però, vull referir-me a alguna cosa que jo no coneixia malgrat els anys que porto de dedicació a la situació del poble palestí i de l'ocupació que està en la base del conflicte.

He sabut que alguns colons israelians - dir-ne il·legals és innecesari perquè tota colònia ho és d'acord amb el Dret Internacional - en els Territoris Palestins sota ocupació militar cremen les oliveres del palestins.

Sembla ser que alguna organització de colons més que extremistes ha decidit el que anomemen la política de "l'etiqueta del preu" que consisteix en que cada cop que les autoritats israelianes fan alguna gestió en repressió de les il·legalitats més clamoroses, en fan pagar el preu a la població civil palestina.

Una de les formes adoptades és la d'incendiar els camps de cultiu dels pagesos palestins, inclosos els oliverars.

No es tracta només dels aspectes econòmics d'aquests fets criminals, es tracta també, i potser sobre tot, dels aspectes simbòlics d'arrassament de la terra, de destrucció del vincle mil·lenari del poble palestí amb la seva terra, de l'intent de desterrar-lo de la seva terra ascentral, de la negació de la història i del treball de tot un pobles.

Vosaltres ho sabíeu que cremen les oliveres?

Vosaltres penseu fer-hi alguna cosa?

La falzia morta

No estic ben segur de si és una falzia o una oreneta, però m'ha semblat més poètic el nom de falzia per certes raons que em declaro plenament incapaç d'explicar.

El fet és que just davant de la finestra de l'habitació que acostumo a ocupar a l'hotel on poso a Madrid, hi ha una falzia morta.

Es troba a l'altre costat de l'estret carrer on visc, i ja fa dies que hi és.

L'edifici acaba de ser rehabilitat i al mig de totes aquestes obres algú ha tingut la pensada de condemnar amb un parell de fils metàl·lics cadascún dels forats que hi havia per a airejar l'espai que es troba entre el sostre i la teulada.

Les falzies els han usat sempre per a fer-hi niu i sembla que aquesta activitat pot arribar a ser perjudicial per al manteniment de l'edifici.

Cada matí veig - no vull exagerar - dotzenes de falzies que malden per passar els forats i fer el niu al lloc on l'han fet des de fa generacions, i que semblen considerar a casa seva.

Pel que puc deduïr, una falzia va aconseguir passar el cap i una ala, però no va poder passar més enllà ni va poder tornar enrere. Va quedar atrapada i allà continua el seu cos.

No tinc cap intenció de ser al·legòric, es tracta només de la descripció de quelcom que veig cada matí que sóc a Madrid.

No hi veieu tampoc vosaltres cap tipus d'al·legoria!

En defensa de l'Estatut

En defensa de la integritat de l'Estatut de Catalunya votat pel poble el 2006, el conjunt dels socialistes del Congrés dels Diputats, integrats - sigui quin sigui el partit al que pertanyem - en el Grup Parlamentari Socialista, sotmetrem aquesta tarda a votació la proposta de resolució de reprodueixo.

"PROPUESTA DE RESOLUCION N° 1
ESTATUT DE CATALUNYA
El Tribunal Constitucional ha decidido anular un artfculo del Estatut de Autonomia de Catalunya, anular incisos de otros 13 articulos e interpretar 27 mas, a partir del recurso presentado por el Partido Popular.
Dado que el Estatut fue fruto del acuerdo entre una Delegacion del Parlament de Catalunya y las Comisiones Constitucionales de esta Camara y del Senado, que fue aprobado por mayorla absoluta de las Cortes Generales y refrendado por la mayoria de ciudadanos y ciudadanas de Cataluna,
El Congreso de los Diputados:
1. Desde el acatamiento de las sentencias del Tribunal Constitucional, constata el malestar creado en Cataluna por la sentencia sobre el Estatuto y reconoce la necesidad de desarrollar una fuerte accion politica para preservar y garantizar plenamente el anhelo de autogobierno de los ciudadanos catalanes en el marco de la Espana plural.
2. Insta al Gobierno de Espana a desarrollar a traves de todos los mecanismos pollticos, juridicos, legislatives y de cooperacion institucional, el potencial de autogobierno contenido en el acuerdo estatutario entre las instituciones catalanas y espanolas que fue refrendado por los ciudadanos y ciudadanas de Cataluna.
3. Reitera que la realidad nacional catalana, tal y como se expresa en el preambulo del Estatut, el autogobierno de Cataluna, la dignidad de sus simbolos e instituciones, la lengua y la cultura catalanas, el derecho civil y la tradicion juridica catalana y una financiacion justa, tienen perfecta cabida en el marco jurldico y politico definido por la Constitution de 1978."

Ningú de bona fe pot dir que aquesta no és una proposta de defensa íntegra de l'Estatut sempre que no sigui que consideri que els socialistes no estem legitimats per a aquesta defensa, que correspondria només als nacionalistes i independentistes.

Comprendreu que trobo aquest argument d'allò més demagògic i divisionari.

19 de juliol

Avui fa exactament 74 anys que a Barcelona el poble aturava la insurrecció feixista contra el legítim Govern de la República espanyola, i posava les bases d'un nou ordre social.

La seva heroïcitat va passar a ser llegenda, seguint la tradició d'una ciutat bressol d'organitzacions obreres de molts caires diferents, que van modular la nostra història col·lectiva.

Recordem-ho, i traguem-ne - de la jornada del 19 de juliol i de totes les que la van seguir - les conseqüències precises.

Cal conèixer la història per a treure'n lliçons i per a no repetir errors.

Banderes i ciutadans

Les pàtries són els ciutadans, no les banderes.

La meva pàtria és la meva gent. Per la seva llibertat, pel seu progrés, per la seva convivència pacífica i còmoda en una comunitat política volguda i no imposada té sentit dedicar-se a la política.

Avui em sembla un magnífic dia per a recordar-ho, quan commemorem el 221è aniversari de la Revolució Francesa, que va crear el concepte de nació com a república formada pels ciutadans.

Insuportable

Setanta quatre morts ha causat el doble atemptat organitzat per Al Shabab, més o menys integrada en la nebulosa Al Qaeda, al restaurant i al club de rugby de Kampala en els que un gran nombre de ciutadans ugandesos seguien per televisió el partit final del Mundial de Futbol.

És el primer cop que aquesta organització realitza atemptats fora del seu lloc d'origen, Somàlia, i suposa l'extensió del camp d'actuació del terror des del punt de vista geogràfic, però també des del punt de vista de les activitats amenaçades, en aquest cas el seguiment d'un esport que els terroristes consideren contrari a l'Islam i imposició colonialista.

És senzillament insuportable, i la condemna dels fets ha de ser completa i sense cap ambigüitat.

No hi ha cap justificació, cap ni una, per a una cosa així, ni religiosa, ni política ni social.

Només condemna.

Per l'Estatut, amb qui toca

Ahir es van publicar els centenars de pàgines de la sentència del Tribunal Constitucional resolent el recurs del Partido Popular, i no ha donat temps per a llegir-les, i molt menys per a comentar-les de manera raonable, més enllà d'algun destacat periodístic amb més o menys intencionalitat partidista.

Avui ens manifestem per a expressar la voluntat molt més que majoritària dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya de mantenir el més alt nivell de democràcia, llibertat i autogovern que ha tingut mai el nostre país, que és el que ens vam atorgar a nosaltres mateixos per mitjà de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.

Demà - tant li fa que sigui diumenge, en política no hi ha festes - hem de començar a treballar per a refer els pactes polítics fonamentals que constitueixen el contingut del nostre Estatut, i per a recosir els estrips institucionals que s'han produït al llarg de tot aquest procés, i que són molt més importants del que ens poden semblar en aquest moment.

Això ho hem de fer amb qui toca, amb els únics que poden treballar amb nosaltres per a fer-ho, és a dir amb els qui van aprovar a les Corts Generals el projecte d'Estatut que després es va aprovar en el Referèndum de fa quatre anys.

Els qui integren les forces progressistes, d'esquerres, bàsicament el PSOE, i d'algun nacionalisme de la resta dels pobles d'Espanya són els nostres aliats, no els nostres enemics. Ells van votar amb nosaltres el nostre Estatut a les Corts Generals, amb ells hem de fer camí per a restaurar les bases del model obert del nostre Estat divers, plurilingüístic i plurinacional que ens permeti a tots conviure i cooperar amb la comoditat exigible en una comunitat política volguda i no imposada.

Una cita / LXXVII

Le juge n'est que la bouche de la loi.

Charles Louis de Secondat, Senyor de la Brède i Baró de MONTESQUIEU (1689 -1755)

(El jutge només és la boca de la llei)

(El juez sólo es la boca de la ley)

Siurana

En un cap de setmana tan, tan curt que ni mereix realment aquest nom, he passat un xic menys de 24 hores a Siurana.

Confesso que no hi havia estat mai, i ha estat per a mi una magnífica descoberta, sobre tot l'església de Santa Maria, car ja tenia una certa idea del lloc, els seus cingles i les seves vistes i llegendes, inclòs el Salt de la Reina Mora.

No hi he portar la càmera fotogràfica, és a dir que la foto que teniu aquí no és pas meva, i no tinc ni idea de qui és la senyora que, amb una mica d'atenció, s'hi veu.

L'he manllevat d'internet perquè hi apareix el paratge anomenat "La Trona", al que vaig arribar, he de dir que amb gran sorpresa meva per haver estat capaç de seguir el corriol que també es veu a la foto sense cap símptoma del meu famós vertigen.

Per a celebrar això darrer poso aquest post.

No oblidem Gaza

Abans d'ahir, primer de juliol, era a Brussel·les, a la reunió urgent de la Comissió Política, de Seguretat i de Drets Humans de l'Assemblea Parlamentària Euromediterrània.

Ens vam reunir per a esborrar la vergonya de que el Buró de l'Assemblea, reunit el 18 de juny a Palerm, fos incapaç d'aprovar una resolució referent a l'atac israelià contra la Flotilla que es va produir el 31 de maig. Totes les instàncies s'havien pronunciat, i no podíem permetre que l'expressió parlamentària de la Unió per a la Mediterrània no ho hagués fet.

No va ser una reunió fàcil, ni molt menys, i va acabar amb la reserva del representant israelià a la declaració que vam aprovar tots els altres, però vam aconseguir-ho.

A més vam acordar que ens manifestàvem també contra l'expulsió de Jerusalem de tres diputats del Consell Legislatiu Palestí, i contra l'enderroc de cases palestines, i vam encomanar a la Presidenta de la Comissió la redacció i difusió d'aquestes manifestacions.

El que no sabíem quan discutíem a Brussel·les era que en el número que porta data d'avui 3 de juliol, la prestigiosa revista mèdica The Lancet publicaria una sèrie d'informacions colpidores respecte a la situació sanitària a la Franja de Gaza, conseqüència dels atacs israelians iniciats el 27 de desembre de 2008, en el que va anomenar Operació Plom Fos, que ha estat objecte del més que conegut Informe Goldstone.

El manteniment de la situació sanitària per sota de qualsevol mínim admissible en qualsevol standard internacional continua divuit mesos després dels atacs, i és responsabilitat exclusiva de la potència ocupant, Israel, que manté el domini de les fronteres terrestres i marítimes de Gaza i del seu espai aeri, i impedeix amb una política de bloqueig inacceptable que es pugui fer res per a millorar les condicions sanitàries dels palestins a Gaza.

Tot això no ho podem oblidar, i convé que a més de no oblidar-ho, fem les actuacions polítiques necessàries per a canviar la situació suprimint el bloqueig fins el moment en que acabi l'ocupació militar israeliana, que és condició necessària per a la pau a la regió.