Toponímia

Si hom es passa les vacances bastant atent als cartells de carretera i als mapes, com acostumo a fer per a complir els meus deures de co-pilot, els noms de lloc poden ser una permanent font de distracció i, de vegades, de sorpresa, que provoca una curiositat per a saber-ne l'orígen o la real significació, que tot sovint no satisfem.

Deixant de banda el famós Lost - que vaig comprovar personalment fa anys - a Escòcia, vull portar avui només algun dels topònims que m'han encuriosit aquest estiu, sense afegir-hi cap comentari, per a que ningú s'ho pugui prendre malament.

A Baviera hi he trobat un ben curt Au.

A Fuerteventura hi abunda la toponímia que m'ha cridat l'atenció, però en limito la llista a tres. Mal Nombre, Degollada del Agua de Oveja, i el contundent Pedregal de Majada Cabrones.

Al Larzac hi he vist el rètol de Cornus, i al Berry el de Coullons.

Em sembla que per a avui ja n'hi ha prou.

Al bell mig de França

Gairebé al centre del geomètric hexàgon que és la França metropolitana, a la riba del Loire i ben prop d'Orléans.

Allà s'ha donat un cop més la trobada familiar amb els meus vincles francesos més pròxims.

Dies de reposades xerrades, no només de remembrances.

Costa molt en aquests dies recòrrer al tòpic de la "dolça França". L'ambient hi és carregat, la crisi, el populisme governamental, la sensació de baix tó, la difuminada depressió col·lectiva són elements actuals que cal tenir molt en compte.

Cal seguir amb molta atenció el que està passant amb les banlieues i amb el que ells en diuen les gens du voyage.

La fractura social no es resol amb debats cesaristes sobre l'essència de ser francès, ni amb deportacions col·lectives contràries al dret internacional per molt que la llibertat de circulació dels romanesos encara no sigui efectiva a França.

Trobada familiar, per tant, però preocupació social i política.

Benvinguda municipal

En obrir la bústia a la tornada de les vacances canàries, m'ha sorprés un gran sobre, de format de mig foli, amb membret municipal, amb totes les meves dades identificatives com a contribuent ben especificades.
El primer que m'ha passat pel cap és el repàs ràpid de tots els pagaments que he de fer a l'Ajuntament, i m'ha semblat que estava al corrent sense cap falla, però amb el punt de dubte que sempre em produeix la meva memòria, he obert el sobre, a l'espera d'algun recordatori fiscal de venciment futur o bé, encara que més improbable, alguna reclamació sobre un pagament incomplert.
Res de tot això.
L'Ajuntament ha tingut la delicadesa de recordar-me amb 69 dies d'antelació que, si tot va bé, vaig camí de fer seixanta anys, i d'oferir-me la possibilitat de demanar la targeta rosa metropolitana.
No ho faré donat que no compleixo les raonables condicions econòmiques que en limiten el dret, però sí que em falta poc per a tenir les condicions d'edat.
Convindreu amb mi que no hi ha com la prosa municipal per a situar-lo a un de forma ràpida en la realitat, i fer-li deixar les vacances enrere.
Sí, em falten 69 dies per a fer-ne 60. I què?

Fuerteventura, record recent

Acabo de tornar-ne. Enguany he canviat d'illa, i he passat una setmana a Fuerteventura, que només coneixia per un curtíssim viatge de feina fet l'hivern passat.

Em resulta d'allò més difícil resumir les magnífiques sensacions que hi he viscut, recorrent l'illa en tots els sentits, sotmès al vent permanent que la caracteritza, veient paisatges ben crus - si se'm permet dir-ho així -, i banyat-me en platges ben diverses.

Tot això allunyat dels grans centres turístics, acollit a les possibilitats que dònen les massa escasses cases rurals. Escasses però d'una qualitat excel·lent i amb una acollida immillorable.

Sóc conscient de que estic sonant a fulletó de propaganda turística, però què hi farem, és el que té la sinceritat.

De tornada dels Alps

Acabo de tornar d'unes vacances bàvares que, com totes, m'han semblat massa curtes.

He visitat les diverses pinacoteques de Múnic, on hi ha algunes peces realment extraordinàries, i un molt bon projecte museístic, sobre tot a la Neue Pinakothek i a la Pinakothek der Moderne.

He passejat els carrers de Múnic i els seus parcs, especialment els camins de l'Englischer Garten, i he segut a les seves abundantíssimes terrasses, on he parat l'orella i he mirat desfilar la gent.

Després d'uns dies ciutadans, ha estat el torn dels Alps. He seguit la majoria de la Deutsche Alpenstrasse, he vist esglèsies, romàniques, barroques i rococó. He desafiat - obligat, no per decisió pròpia - el fred i les plujes d'aquest estrany començament d'agost que ha inflat els rius de muntanya de manera extraordinària, he mirat i remirat vistes més que espectaculars , i he navegat pel Königssee, ben lluny de qualsevol mar.

La foto que us he posat - que no és meva, ja m'agradaria - és d'aquest llac, que m'ha causat una impressió ben intensa.

Seguirem parlant, intermitentment, això sí, de les vacances i del que s'escaigui.