¿En qué momento se jodió el Perú?

Aquesta frase de "Conversación en la Catedral" va quedar gravada en la memòria de la gent de la meva generació que ja fa un grapat d'anys llegiem amb avidesa els autors del que es va anomenar "boom" llatinoamericà, que per a mí és molt més que un "boom", per a ser un senyal de temps en la meva biografia de lector, i una ampliació d'horitzons remarcable per als que estàvem confinats a l'univers literari europeu i nord-americà.

Avui la premsa vessa de lletra dirigida a la comentar la concessió del Premi Nobel de Literatura d'enguany a Mario Vargas Llosa.

He de dir que molta de la tinta periodística pot produir un embafament difícil de curar, i que una bona part té poc a veure amb la literatura i molt amb posicions polítiques ben conservadores amb la barreja d'algun element de reaccionària melangia d'imperis difunts.

Què voleu que us digui? A mi, Vargas Llosa m'agrada força com a escriptor, especialment per la citada "Conversación en la Catedral" i per "La ciudad y los perros", que han determinat la meva visió de Lima, de manera tal que quan la vaig veure de debó anava sempre buscant el referent dels espais que sortien en les novel·les de Vargas Llosa.

També em va agradar molt "La guerra del fin del mundo", pel seu ambient plenament exòtic vist des de la meva ben mediterrània ciutat, i per un ús realment prodigiós del llenguatge.

Quan la profundíssima discrepància política amb les postures cada cop més dretanes de l'autor em portaven a un refús de la seva literatura posterior, vaig acabar per llegir "La fiesta del chivo", i em va semblar una magnífica novel·la de dictadura, equiparable al menys a "El señor Presidente" del guatemaltec Miguel Ángel Asturias.

Escriptor considerable, o més que considerable, com el considero, no em fa res sumar-me a les felicitacions públiques que està rebent per tenir el Nobel.

Rebutjo fermament, en canvi, la faramalla patriotera organitzada al voltant d'un reconeixement dels mèrits de la seva obra literària, com ho faig també respecte a l'aprofitament dels qui passen a dir que el Nobel li dona la raó en la seva postura contrària als moviments de les esquerres americanes.

Bon, molt bon escriptor, espero amb impaciència la publicació del seu nou llibre.

Polític del que discrepo profundament, continuaré treballant políticament per l'avenç de les idees contràries a les seves.