28.2.11

Bones notícies des d'Irlanda



Aquest cop ha estat la República d'Irlanda la que ens ha portat bones notícies.
En les eleccions generals d'aquest cap de setmana, el Labour irlandès ha obtingut els millors resultats de la seva història, amb un 20,5 % dels vots populars i situant-se com a força hegemònica a Dublin.
El percentatge electoral obtingut, lleugerament superior al que treia en el primer terç del segle XX és aproximadament el doble del que venia sent en els darrers decennis.
Donat el complicat sistema electoral, en el moment d'escriure encara no estan atorgats tots els escons del parlament irlandès, però els laboristes podrien arribar a tenir 38 escons del total de 166, el que els donaria una envejable posició de decisió política, donada l'absència de majoria absoluta.
Després d'Hamburg, ve de gust rebre una nova bona notícia.

Etiquetas: , , , , ,

27.2.11

Una cita / LXXXV

Despreciar a los políticos, aunque muchas veces nos den pie, es destruir la política como ejercicio de solidaridad, que es a lo que aspira el político. Destruyendo la política, facilitamos al paso al siniestro dictador de turno.
Emilio LLEDÓ ( 1927 - )

Etiquetas: , , , , , , ,

24.2.11

Una descripció

És la del Roto, sense cap mena de dubte, una molt bona descripció sintètica del que està passant a la Mediterrània.
Em sembla, però, que per a interpretar el que hi passa, aquest cop calen moltes més paraules, que molt possiblement encara no podem dir, ni escriure, malgrat l'extraordinària plètora de suposats especialistes perfectament desconeguts pels que fa prou anys que ens dediquem a l'estudi de la regió.
Cal ara, amb urgència, aturar la sangonosa repressió de l'autoproclamat líder libi Gaddafi, i cal una posició no només verbal de la comunitat internacional per a afavorir la democràcia als diversos països en que la gent s'està movent amb una valentia, decisió i fermesa admirables.
És urgent que la Unió Europea faci quelcom més enllà, molt més enllà, de les tímides paraules de la baronessa Ashton.
És necessari l'anàlisi acurada - no confiem, per favor, en els opinadors professionals que ara ho saben tot - de les raons profundes del que passa.
Sabiem coses sobre demografia, economia i sociologia que ens podien posar sobre la pista.
Ignoràvem voluntàriament les dades de vagues, protestes socials, reclamacions polítiques i d'altres perquè buscàvem només rastres de radicalisme religiós que permetès estigmatitzar l'altre.
Ara sabem que els mites i clichès sobre els àrabs, tan còmodes per a tractar-los com a bàrbars irreductibles a la política democràtica, eren falsos.
Cal que, avergonyits pel que no hem fet, unim les nostres forces a les dels lluitadors per la democràcia i el progrés social que estan en plena batalla contra l'opressió, la corrupció i la tirania a la Mediterrània.
Som-hi, doncs!

Etiquetas: , , , , , , , , ,

22.2.11

Trias i les esqueles

Avui el doctor Trias, candidat a alcalde de Barcelona per CiU, publica un article al diari "ABC", ben conegut per la seva secció d'esqueles, la més selecta de la premsa madrilenya.
Segurament que aquest detall no vindria a tomb, ni interessaria ningú excepte la minsa minoria entusiasta de la literatura funerària, que a l'únic diari que es ven cosit assoleix cotes impensables, si no fos que resulta que al doctor Trias li han publicat l'article a la pàgina 53 de l'edició d'avui, precisament sobre les primeres esqueles de la llarga sèrie que omplen fins a la pàgina 55.
Les flastomies de l'aspirant convergent - no és cap altre el contingut del seu article - han quedat així plasmades just abans de les esqueles, que podrien ser les de les idees ben mortes del candidat a delegat de CiU a l'Ajuntament de Barcelona.
No sembla el repetit aspirant convergent massa content de la victòria de l'Alcalde Jordi Hereu a les primàries quan l'ataca com ho fa.
Tampoc ho sembla el diari que és el millor exemple actual del significat d'oxímoron, és a dir el que sota el títol que evoca l'avantguarda expressa les idees més conservadores - i a voltes reaccionàries - de la premsa barcelonina. Sí, és just el que penseu, el diari que assumeix les funcions de guàrdia d'en Mas, que avui dedica vàries de la seves signatures que barrejen desinformació amb desqualificació a atacar al vencedor de les primàries socialistes, amb un devessall de fel difícil d'igualar.
Cada cop tinc més clar que en Jordi Hereu provoca pànic en les files convergents i els seus portaveus.
Cada cop tinc més clar que dissabte els socialistes de Barcelona la vam encertar de plé.

Etiquetas: , , , , , , , ,

21.2.11

Bones notícies d'Hamburg

Les notícies que ens arriben de la ciutat lliure d'Hamburg, amb categoria de Land federat a la República Alemanya, són, senzillament, magnífiques.
L'esclatant triomf de la candidatura socialdemòcrata ha vingut acompanyat de l'ensulsiada completa de les opcions democristianes de la cancellera Angela Merkel.
Olaf Scholz, el candidat de l'SPD ha obtingut per a la seva llista un registre realment magnífic d'un 48,9 %, mentre el candidat Cristoph Alhhaus, que era el cap del govern d'Hamburg per la CDU no ha passat d'un 21,5 %, perdent 20 punts respecte als resultats anteriors.
Hamburg torna doncs a la socialdemocràcia després d'un parèntesi de deu anys en mans de la dreta conservadora.
Això pot suposar el començament d'un cicle electoral a l'alça per a les esquerres alemanyes en uns moments en que es posaran a decisió popular els governs d'uns altres sis estats federats.
Si fos així, l'impuls de l'esquerra podria escombrar Angela Merkel en les properes eleccions federals, i això suposaria un canvi d'una importància extraordinaria en la correlació de forces en el sí de la Unió Europea.
Potser aleshores podrem fer més honor al nostre compromís com a europeus amb la llibertat i la democràcia i posar-ho de manifest en la nostra actuació davant els esdeveniments - revoltes i alguna revolució - que estan en marxa en molts països àrabs.
No podem, però, esperar aquest desitjat canvi de cicle per a actuar correctament, i hem d'exigir a les institucions europees que ho facin immediatament.
Els resultats d'Hamburg ens han de donar força per a recolzar aquesta exigència.

Etiquetas: , , , , ,

14.2.11

Una cita / LXXXIV

És la por al bàrbars el que ens fa bàrbars

Tzvetan TODOROV (1939 - )

Etiquetas: , , , , , , , , ,

11.2.11

Amb el poble egipci

8.2.11

Poètica veritat

Un cop més insuperable, el mestre Roto ens explica l'entrellat més íntim de la relació de forces en política.

Etiquetas: , , , ,

7.2.11

Democràcia vs. demoscòpia


Un cop més cedeixo el meu blog a les paraules d'una altra persona, perquè em sembla que són importants.
Avui es tracta de la nota publicada ahir a Facebook per Ferran Pedret sobre les primàries de Barcelona.
Es tracta de que triomfi la democràcia - el govern del poble - i que la demoscòpia - l'observació del que fa el poble - no es converteixi en el control del poble.
Aquí teniu l'article, llegiu-lo i jutjeu-lo vosaltres mateixos.

DEMOCRÀCIA VS. DEMOSCÒPIA

"cantamos porque el grito no es bastante
y no es bastante el llanto ni la bronca
cantamos porque creemos en la gente
y porque venceremos la derrota"

Mario Benedetti. Por qué cantamos (fragment)

Avui mateix el diari El Periódico publica una enquesta demolidora pels interessos del PSC a la ciutat de Barcelona. Segons aquesta enquesta, no importa què fem els militants i simpatitzants socialistes en les eleccions primàries a les quals hem estat cridats a participar, perquè el nostre fat està escrit i segellat amb lacre: CiU guanyarà les eleccions fem el que fem. Està tot perdut, cal abandonar tota esperança i no ens queda altra cosa a fer que sortir de les seus del Partit d'un en un, mans enlaire i amb el carnet a la boca.
Ara bé, els àugurs demoscòpics ens conviden als militants i simpatitzants socialistes de bona fe a cercar desesperadament un tractament pal·liatiu, consistent en votar Tura, que segons l'enquesta tindria uns resultats menys catastròfics.
Els socialistes catalans estem sotmesos des de fa temps, i especialment en els darrers mesos, a un estat de tribulació i desassossec que ha estat causat per la forma com hem vist desdibuixar-se progressivament el nostre vell i bell somni de construir la Catalunya nova, pel gir emprès pel govern central que encapçalem, des del maig de 2010 ençà, per les òbvies dificultats per connectar amb els nostres conciutadans que estem trobant, i per la multiplicitat de raons que sorgirien si tinguéssim temps de preguntar a cadascuna de les persones que formem el PSC.
Així, percebent esgotades les nostres energies i afeblida la nostra moral, se'ns sotmet als que militem a Barcelona a una mena de xantatge emotivo-racional, oferint-nos a la companya Tura com a taula de salvació d'un desastre segur, encara que garantint-nos igualment que no tenim opcions davant la dreta (cal tenir present que, d'acord amb la legislació vigent, és elegit alcalde o alcaldessa en segona votació aquell qui encapçali la llista més votada, i que molt probablement CiU obtindria el suport del PP en el supòsit que poguessin formar majoria, per la qual cosa, segons les enquestes, no els caldria ni tan sols la segona votació).
No obstant, les meves energies no estan esgotades ni la meva moral està afeblida, per la qual cosa segueixo negant-me a substituir la democràcia per la demoscòpia. Refuso plegar-me a entrar en el joc de les profecies autocomplertes, perquè es comença designant un candidat en funció de les enquestes, i s'acaba governant en funció de les mateixes. I així qualsevol dia, si es fa una enquesta després d'algun lamentable accident, ens trobarem havent de legislar per reinstaurar la pena de mort pels conductors que es saltin un semàfor. Com això em sembla absurd, i crec en una forma de fer política basada en la coherència amb els valors i els principis del projecte polític al qual es representa, només vull demanar als meus companys i companyes que, el dia 19 de febrer, votin a aquell candidat, d'entre els dos que es presenten, que els sembli que té un millor projecte per la nostra ciutat.
L'enquesta d'avui està feta fa uns dies, i segueix comparant l'alcalde que ho ha estat en els darrers anys, amb una mera hipòtesi de candidata, per la qual cosa ni les seves valoracions ni les seves expectatives són comparables. Ho reconeix la pròpia Àngels Pont, directora de GESOP, quan afirma que les possibilitats reals de l’exconsellera no començaran a comptar fins l’endemà de la seva elecció, en el cas que ella sigui finalment la candidata.
Jo us puc dir que crec que les primàries, si sabem mantenir-les com un contrast entre els projectes que poden encarnar Jordi Hereu i Montserrat Tura, i sobre les seves habilitats i capacitats, seran un revulsiu per al PSC. Ja ho estan essent, de fet, i només cal veure com s'ha incrementat l'assistència als actes i assemblees.
Si Jordi Hereu és designat pels militants i simpatitzants com a candidat, com espero que passi, hi ha molt a dir encara. Els àugurs no poden preveure els efectes de la mobilització política i social incipient. He vist en Jordi aquests dies, està millor que mai. I m'he vist entre vosaltres, formant part del nombrós grup de companys i companyes que li donem suport, i us puc dir que he sentit que no hi ha res que no siguem capaços de fer. Que prevalgui la democràcia sobre la demoscòpia serà la nostra primera victòria.
Ferran PEDRET I SANTOS
Militant de l'Eixample

Etiquetas: , , , , , ,

4.2.11

Jo ja ho tinc clar


Avui ha començat la campanya per a les primaries que decidiran el candidat o candidata del Partit dels Socialistes de Catalunya a l'alcaldia de Barcelona.
Crec que em pertoca dir-vos que en penso.
Jo estic pel projecte col·lectiu dels socialistes per a configurar una societat mes justa, mes igual, mes respectuosa de la diferencia i la diversitat, mes amigable, que comparteixi i que es basi en el recolzament mutu dels ciutadans i ciutadanes.
Jo estic pel projecte col·lectiu que ha fet, al llarg d'anys, una ciutat capdavantera en politiques socials, en integracio urbana, en apropament de les condicions de vida en tots els barris, curosa de les persones, del patrimoni urba i de que tothom en pugui gaudir en condicions d'igualtat.
Jo estic pel projecte que ha col·locat Barcelona com una ciutat capdavantera a nivell mundial en potencialitat de la nova economia.
Jo estic pel projecte per a Barcelona que encapçala Jordi Hereu.
Jo ha ho tinc clar.

Etiquetas: , , , , , ,